dimarts, 30 de maig de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Loving’, de Jeff Nichols

Imatges: 'Loving'

Imatges: ‘Loving’

El nord-americà Jeff Nichols ens trasllada amb “Loving”a l’any 1958 per parlar del segregacionisme racial instituït a l’estat de Virginia. El conflicte arranca amb el cas del casament d’una parella que s’estima com qualsevol altre, Mildred Loving (Ruth Negga) i Richard Loving (Joel Edgerton), però amb la peculiaritat que l’home és blanc i la dona és negre. Es desplacen a Washington per esquivar la legislació del seu estat que prohibeix el matrimonis interracials. Però immediatament seran sancionats a pena de presó per un tribunal del comtat, pena que podran salvar a canvi de l’expulsió del seu estat i la prohibició de tornar-hi per un període de 25 anys.

.

.

La parella intentarà viure aquesta nova situació com poden desplaçats del seu hàbitat rural habitual. Però el seu cas de matrimoni mixt, emblemàtic d’altres centenars de casos a l’època, es convertirà en un element clau per les lligues de defensa dels drets civils, que assumiran la seva defensa per portar el cas a la cort suprema en contra de la jurisdicció dels estats racistes. Un combat jurídic que guanyarien l’any 1967 i que serviria per esmenar la mateixa constitució nord-americana.

Inspirat en fets reals, aquest film procura però mantenir-se equidistant del film polític i social de denúncia d’injustícies i defensa de les causes justes i nobles, sempre necessàries, no ens cansarem de dir-ho, a favor de la tolerància i contra el racisme, com és el present cas. Jeff Nichols pren un cert distanciament dels tòpics i usos d’un gènere tan estipulat com aquest, i ho fa sobretot prescindint de proclames, pamflets, efectismes i foguerades conscienciadores, centrant-se en el cos del melodrama, circumscrit a l’àmbit de la parella, nus principal de la trama, i la família per extensió.

.

.

Al capdavall, “Loving”, cognom dels protagonistes, esdevé també metàfora i símbol del film. I és que predomina la sensació d’un melodrama delicat i sensible sobre l’amor en temps difícils, en èpoques de foscor, en què l’amor i l’estimació es posa a prova contínuament. El film és una reivindicació de l’estimació per damunt de tot, una defensa del dret a estimar, dret no contemplat en la jurisprudència, però que Nichols podríem dir que reclama.

El film del nord-americà podria semblar que camina per la pendent perillosa de la carrincloneria i el sensacionalisme, bafs llefiscosos i ensucrats, però la realització de Jeff Nichols és en extrem cuidada i exquisida, plena de finesa i tacte, fent gala d’un classicisme perdut. Igualment el film destaca especialment per les commovedores actuacions dels dos protagonistes principals, Ruth Negga -–nominada als Oscar com a millor actriu principal- i Joel Edgerton, que sobresurten per la seva excepcional contenció i mesura. Un film preciós farcit de silencis eloqüents, emotius gestos de complicitat, i commovedores mirades plenes de tendresa i amor.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per