divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Mitja vida’, de Care Santos

Portada del llibre

Mitja vida, títol de l’últim premi Nadal, és justament el que han viscut les cinc protagonistes d’aquesta obra, cinc dones que volten els quaranta anys, un bon moment a la vida per parar, per valorar, per intentar canviar, per demanar perdó, per fer les paus. En definitiva, parar per continuar mitja vida més i, si pot ser, mitja vida diferent de la viscuda.

La història, però, comença força abans, quan eren totes cinc unes nenes i vivien internes en un convent de monges . La Júlia, la Nina, la Lola i la Marta i l’Olga, dues germanes bessones, intenten amb els seus jocs viure una mica d’aventures a l’estiu en el convent, quan la majoria de nenes han tornat amb les seves famílies excepte elles que han de quedar-se amb l’única companyia de les monges i també d’en Vicentet, un noi amb problemes de salut mental a qui les monges van acollir de petit. Les aventures i els jocs, però, tenen un límit i poden portar conseqüències perilloses. I això precisament és el que passa, un accident terrible i misteriós acaba amb l’expulsió del convent d’una de les nenes. Després d’això, un silenci llarg, llarg fins al cap de més de trenta anys.

L’Olga, la líder del grup, s’ha convertit en la dona d’un metge important. No treballa, només està pendent de la seva vida social fins que l’avorriment la porta a una idea brillant: tornar a jugar i tornar a reunir, més de trenta anys després, la colla de nenes de l’orfenat en un sopar. Mou muntanyes fins a aconseguir el seu objectiu: trobar les adreces i enviar-los una invitació per al seu gran esdeveniment. Totes saben que aquest sopar remourà vells records però, amb tot, hi assisteixen potser també perquè a mitja vida va bé parar, va bé obrir calaixos començant pels de baix i llençar tota la merda que hi puguin trobar: obrir el calaix de la infantesa per alliberar secrets mai revelats.

Aquestes són precisament les paraules de la Júlia, la nena pobra que els feia de minyona a les monges ara convertida en un personatge polític públic:

-És l’efecte “mitja vida”-li va dir la Júlia. A mi també m’està passant. Notes que ha arribat el moment de fer les coses d’una altra manera, de reconciliar-te amb els teus somnis, potser de fer net o de passar comptes amb tu mateixa”

El sopar es converteix, doncs, en l’excusa perfecta per vomitar-ho tot i, d’aquesta manera, fer lloc, agafar forces per donar-se un nou impuls, per intentar girar el rumb i aconseguir que l’altra mitja vida sigui molt millor. Aconseguir deixar al calaix les experiències que ens han omplert, seleccionar l’equipatge que volem portar a la vida i carregar amb un bagatge que no ens pot robar ningú. Només nosaltres tenim el dret de fer-ne el que vulguem.

Una lectura imprescindible que es convertirà, de ben segur, en un dels llibres més venuts aquest proper Sant Jordi. Una Care Santos diferent ens ensenya com enfocar la nostra mitja vida restant a partir d’una història fictícia plena de sentiments i sorpreses

Text: Marta Rocafort

La fitxa

Títol: Mitja vida
Autora: Care Santos
Editorial: Columna
PVP: 20.50 euros
Font: Llibreria ‘El Faristol’ de Calella

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per