diumenge, 20 de agost de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Spider-Man: Homecoming’, de Jon Watts

‘Spider-Man: Homecoming’

Després de diverses entregues sense massa història, la franquícia Spider-Man dels estudis Marvel rebrota de nou amb un aire més fresc i juvenil gràcies a un Peter Parker (Tom Holland) adolescent i en edat escolar, rodejat de companys de classe, i atret per una noia de l’institut a qui vol portar al ball de la festa final de curs.

Parker assumeix el seu nou rol de Spider-Man com un joc, enregistrant-se amb el seu mòbil quan participa amb accions dels Venjadors. Parker actuarà com un aprenent de superheroi, temptant els límits, amb malifetes fora de classe i de casa, a esquenes de la seva tieta (Marisa Tomei) o del seu company d’estudis, els quals ignoren la seva nova doble identitat quan s’enfunda l’ajustat vestit aràcnid amb poders especials.

.

Un retrat molt proper a una problemàtica generacional, amb aquest Parker com un xaval tan delerós de noves aventures i d’actuar per lliure com reticent a les responsabilitats, empès a la recerca d’una certa notorietat, desenvolupant el seu ego juvenil. La seva immaduresa i inexperiència fa que estigui tutelat per Tony Stark (Robert Downey Jr.), el seu cap, el que li treu les castanyes del foc, que actua com a mentor o, fins i tot, com a pare adoptiu amb bons consells.

El principal conflicte de la trama és combatre a Voltor (Michael Keaton), el dolent de la funció, després de fabricar armament destructiu aprofitant tecnologia robada, un Voltor que es transforma en un ocellot de metall i foc, i que ens retrotrau de alguna manera a l’atribolat personatge de superheroi del mateix Keaton a “Birdman” d’Iñárritu. En aquesta rivalitat entre el jove home-aranya i aquest nou enemic, un oportú gir de guió que afecta a la relació de Parker amb la noia que li agrada, dóna un imprevist caire a l’enfrontament.

.

Preval l’enfocament de comèdia, amb un to lleuger i distès, ple de picades d’ull a personatges de l’univers Marvel, com el capità Amèrica, i amb marge per les bromes, ocurrències i un cert enginy. Una mirada desimbolta que es situa lluny del dramatisme o l’èpica que impregna altres relats de superherois, foragitant així els traumes i trastorns de tota mena que han aclaparat als capficats superherois dels nostres temps, convertint-se així en un perfecte passatemps estiuenc, ben refrescant i efervescent.

Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per