can you buy diflucan over the counter purchase zithromax for chlamydia nolvadex pills online buy furosemide 40 mg uk order cefixime online
dissabte, 18 de agost de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Del Ioga a la Teosofia

.

Considerant el procés evolutiu com un constant despertar i desenvolupament de la pròpia consciència-ànima, ens adonem que el ioga és una vertadera ciència per obtenir una visió cada vegada més complet d’auto-coneixement i de tot allò que ens envolta, tant en l’aspecte visible com en l’invisible. (‘La Ciencia de la Yoga’, Dr. I.K.Taimni )

Per altra banda, cada individu segons el seu nivell, té una necessitat i objectiu diferents en la pràctica del ioga, i això és ben normal. Al començament, la persona practica el ioga simplement per trobar una tranquil·litat interior i intentar controlar poc a poc, la ment. Avançant en aquest camí, l’aspirant-estudiant es va adonant que necessita el silenci per trobar una pau interior més duradora, aleshores veu que ja li és imprescindible practicar la meditació d’una forma continuada, per anar aconseguint gradualment la supressió o anul·lació de les modificacions mentals i que el silenci, al qual m’he referit abans, és absolutament necessari per detenir la activitat mental descontrolada. Per això es diu que la meditació és el nucli o estrella de la ioga.

.

I encara més enllà, el iogui avançat que ja ha descobert estats de consciència superiors, per exemple, el samadhi, etc. comprèn que tot just és el començament d’una descoberta espiritual, i que no sap cóm ni quan acabarà. És com si hagués escalat el cim d’una muntanya i contempla al seu voltant els cims de muntanyes cada vegada més altes. És quan l’individu pot començar de comprendre perquè la Teosofia (saviesa divina) és un coneixement interminable, perquè ens mostra que l’evolució humana i còsmica no té límits.

Quan la ciència ens parla d’un Big-Bang o aparició d’un univers o universos, teosòficament parlant, podríem dir que no seria més que un cicle d’evolució còsmica d’activitat i repòs (Manvantara-Pralaia) com el quin estem vivint actualment, de temps incalculable, i que no sabem quan ha començat ni quan acabarà.

.

Però, quants cicles d’evolució global han existit abans i quants en vindran després d’aquest? Potser tampoc no ho sabrem mai.

Afegeixo un pensament que ens pot situar una mica, ( si és possible). No sé de qui és, de moment, però, tan se val, s’ha escrit i ho afegeixo.

“Estem vivint en paràmetres d’infinit, i sempre hem existit i sempre existirem. La forma no és res més que una necessitat evolutiva. La forma o personalitat no és més que un instrument moridor i temporal, perquè l’esperit pugui créixer i florir.”

O sigui, la forma no és res més que un instrument perquè la vida es desenvolupi i creixi sense parar. Sense la forma (matèria), la vida (esperit) no podria créixer ni transformar-se. L’expresidenta de la Societat Teosòfica, Dra. A. Besant, en el seu llibre ‘La vida y la forma’ explica en detall aquesta qüestió.

Article: Jacint Espel

Imatge: YouTbe

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per