Fotos: Vicens Tomàs
El passat dijous dia 12 d’abril, l’energia de Lita Cabellut (Sariñena, 1961) va enlluernar els assistents al diàleg sobre la seva obra que es va desenvolupar a la sala de la Fundació Vila Casas. Hi participaven el poeta i lingüista, Carles Duarte; el poeta i assagista, Vicenç Altaió; la periodista, especialista en Art contemporani, Roberta Bosco; moderats pel periodista Fèlix Riera.
Amb la sala plena, envoltats de l’obra de la Lita, el silenci era absolut per escoltar les interpretacions que cadascú feia a l’entorn de la seva obra. Els qualificatius, d’una obra tan intensa, tan viva i tan personal, es relacionen amb els sentiments que cada persona observa en la seva contemplació, però també amb la comunicació que s’estableix entre l’artista i l’obra.
.
L’obra de la Lita és clau per entendre l’Art contemporani, doncs ha esdevingut un referent clau amb la seva energia, elegància i el seu llenguatge únic, captivant un munt de seguidors, professionals i aficionats que s’emocionen davant d’aquest poder d’atracció de la seva obra.
Els poetes hi veuen poesia i la poesia és universal; però ella, amb la seva senzillesa a l’hora d’explicar-se, manifesta que busca la comprensió dels sentiments en les expressions. És una lluitadora a la recerca dels conceptes i tècniques per assolir els seus objectius i transmetre allò que vol. Busca la complicitat amb la vida.
.
El format imposa, sempre treballa en format gran, amb models amb els quals manté molt contacte i que després transforma, deforma i maquilla. Treballa buscant expressions i sentiments, barrejant textures, colors i elements.
Explica la Lita que el treball que realitza esdevé un laboratori d’idees i materials. Resumeix que, en definitiva, la seva obra representa els éssers humans intentant fer alguna cosa bonica.
Un diàleg interessat que posa al descobert les diferents sensacions i emocions que transmet Lita Cabellut observant la seva obra.
Article: Carme Beltran Boix | Fotos: Vicens Tomàs Cordon
L’exposició estarà oberta fins el 27 de maig de 2018.
.
.
