buy bactroban cream uk buy zantac 150 uk cheap cheapest in uk viagra viagra viagra cheapest generic cialis 20mg buying ventolin inhaler
dimarts, 13 de novembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El camí de la felicitat

Piràmide de Maslow

Hi ha un afany per explicar què fer per assolir la felicitat. Un afany que neix de la necessitat que té la gent per rebre instruccions per assolir la felicitat. Tanmateix jo crec que qui més qui menys sap, o acaba sabent, que no hi ha unes instruccions infal·libles per ser feliç.

Hi ha experts en felicitat que observen que hem de tornar a l’essència de l’ésser humà, a simplificar les nostres vides, a viure com viuen, per exemple, les tribus que encara queden a certs racons del planeta. I no. El mite del salvatge feliç ja el tenim més que superat. Els mateixos experts encara són més agosarats en les seves observacions i els agafa la febrada del turista per afirmar que en els països pobres a la gent se la veu molt feliç, saltant-se la coneguda piràmide de Maslow de les necessitats i saltant-se el més mínim sentit comú.

.

Més enllà de les esmentades observacions, matusseres i poc raonables, els experts en felicitat segueixen amb argumentacions més subtils. Una de les més emprades és la convicció d’utilitzar un acurat diàleg intern per encaixar amb saviesa les circumstàncies de l’entorn. Aquesta obsessió d’encaixar de forma escaient el que l’entorn ens procura té un petit defecte d’enfocament. La qüestió és que, en oposició al que afirmen els experts en felicitat: no ens hem d’adaptar a l’entorn, l’entorn s’ha d’adaptar a nosaltres. Això implica que no hem d’estar tan capficats en el diàleg intern, si més no per explicar-nos les circumstàncies del nostre entorn.

‘Conte de Nadal’

Després de tot aquest cúmul de despropòsits i, en contra del consens popular (cal tenir en compte que d’entrada el consens popular d’una idea està molt mal considerat), els experts en felicitat acaben concloent que les persones poden canviar la seva personalitat. Potser es basen en obres de fantasia com “Un conte de nadal” de Dickens o en pel·lícules com “Parlant de Henry” on persones del tot insuportables, després d’una experiència dramàtica, esdevenen persones esplèndides. O potser es basen, tocant de peus més a terra, en persones que, després d’haver superat una greu malaltia, decideixen “canviar”. Tot plegat són excepcions que confirmen la regla o ni això. Es tracta, al cap i a la fi, d’una creença irracional que ja d’entrada afebleix els fonaments del camí que et proposen vers la felicitat.

Cal destriar entre els diferents experts en felicitat en funció de les seves propostes, les quals de vegades penso que no se les creuen ni ells.

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per