zyloprim where to buy buying cialis online is it safe nitrofurantoin ointment was ordered instead of nitrofurazone benicar cheap colchicine cheap
dimecres, 14 de novembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El palmarès de Sitges balla al ritme de ‘Climax’ de Gaspar Noé

‘2001: Una odissea 2001’

La 51a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges’2018 ha tingut una cloenda espectacular amb la projecció del immortal clàssic film de ciència ficció d’Stanley Kubrick ‘2001: Una odissea a l’espai’ (1968) en motiu del seu cinquantenari, el concert a càrrec del cineasta John Carpenter a l’Auditori de partitures de bandes sonores dels seus propis films de terror, o l’arribada del mestre del fantàstic M. Night Shyamalan per recollir el Gran Premi Honorífic del certamen català.

D’altra banda, el palmarès de la present edició ha reconegut com a millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic a competició ‘Climax’ del cineasta argentí resident a França Gaspar Noé, film guanyador també del flamant premi Méliès d’Or al millor film fantàstic europeu de l’any. ‘Climax’ parla del trajecte que va de la festa celebrativa i lúdica a l’horror del buit i el col·lapse en una llarga i agònica vetllada, un malson lisèrgic en una nit de gresca mal païda.

L’espaterrant ‘Climax’ gaudeix d’una aclaparadora primera hora, amb unes coreografies inicials de ball urban dance de pura antologia – dirigides pel director de fotografia Benoît Debie -, encara que després progressivament s’esvaeix la seva espurna quan els seus protagonistes deambulen esmaperduts sota els efectes indesitjats d’una ingesta tòxica per un local convertit ara en un avern. La transgressió o l’afany de provocació de Noé es dilapida en un temps repetitiu i delirant en la seva segona part, però això no treu que aquest film del director de films com ‘Love’ o ‘Enter the Void’ es mostri com una obra realment hipnòtica, contundent i angoixant en el seu descens col·lectiu als inferns en un espai únic carcerari.

Triomf de la preciosa faula social ‘Lazzaro feliz’ d’Alice Rohrwacher

‘Lazzaro feliz’

El Jurat concedia el Premi Especial al film ‘Lazzaro feliz’ de la italiana Alice Rohrwacher, pel·lícula que arribava premiada del Festival de Canes amb el Premi al Millor Guió. Aquesta preciosa faula social esdevé de fet una de les triomfadores del certamen català ja que recollia altres guardons tan valuosos com el Premi de la crítica Josep Lluis Guarner o el reconeixement a la millor pel·lícula del Jurat Carnet Jove.

‘Lazzaro feliz’ és un estrany viatge en el temps, un paradoxal salt temporal, el que va d’un anacrònic agrarisme preindustrial en un segle XX a ple segle XXI. L’acció es centra en una aldea camperola, La inviolata, amb serfs esclavitzats en una era medieval per una família de terratinents dirigida per la marquesa Alfonsina de Luna. Una població aliena als avenços socials i laborals del seu temps que passa a viure sense transició a la marginalitat del extraradi d’una gran ciutat.
En aquesta illa d’humanitat perduda en el temps, una existència mísera en els llimbs d’un Shangrila invertit, i que descobreix en una sobtada revelació la crua realitat dels desheretats en el món actual, destaca el personatge del títol, Lazzaro, pura bondat i innocència, finalment destruïda. Un film-conte que enllaça ‘Novecento’ de Bernardo Bertolucci amb una mena de neorealisme màgic estil ‘Milagro en Milán’ de Vittorio de Sica, per entendre’ns, i on trobem l’actor català Sergi López en la seva segona meitat.

L’estil abrasiu de ‘Mandy’ de Panos Cosmatos s’emporta la millor direcció

‘Mandy’

Panos Cosmatos, fill del director George Pan Cosmatos , guanya el Premi a la Millor Direcció pel seu encès i convulsionat film de venjança cega ‘Mandy’. Es tracta d’un psicotrònic thriller-metal de venjança en què el llenyataire Red Miller (Nicolas Cage) embogeix de fúria quan uns motoristes d’una secta diabòlica maten a la seva dona, Mandy. Cage esdevé una caricatura de si mateix en aquest film desmesurat prestant-se a un salt mortal actoral sense xarxa, tan passat de voltes com absolutament captivador.

En el repartiment final de premis destaca el Premi Especial del Jurat per Sébastien Mernier amb el seu pertorbador film d’atmosferes kafkianes i embat apocalíptic ‘L’heure de la sortie’. La millor interpretació femenina ha estat per l’ambivalent i esquiva protagonista de ‘Nancy’ de Christina Choe, l’actriu britànica Andrea Riseborough. I la millor interpretació masculina per l’extravagant comèdia negra iraniana ‘Pig’ de Mani Haghighi, en què l’actor Hasan Ma’Jun interpreta un cineasta en la llista negra a qui ha abandonat la seva musa mentre els seus companys de professió comencen a ser decapitats.

Els millors efectes especials han reconegut la feina d’Atsushi Doi en el film ‘Inuyashiki’ de Shinsuke Sato. Mentre que la millor fotografia ha estat per Panjar Kumar en el film indi ‘Tumbbad’ de Rahi Anil Barve. A més, el Gran Premi del Públic ha anat a parar a mans del film australià de ciència-ficció ‘Upgrade/Ilimitado’ de Leigh Whannell vist ja a les acaballes del certamen. El Premi al millor guió se’l va endur Quentin Dupieux per la divertida i original pel·lícula dirigida per ell mateix, ‘Au poste!’.

Altres seccions

En la secció Noves Visions, la millor pel·lícula va ser el documental ‘Desenterrando Sad Hill’ de Guillermo de Oliveira i el millor director Philip Groning pel seu film ‘My Brother’s Name is Robert and he is and Idiot’. El Méliès d’Argent a la millor pel·lícula per ‘Fugue’ d’Agnieszka Smoczynska. En la Secció Órbita la millor pel·lícula ha estat ‘American Animals’ de Bart Layton. En la secció Anima’t cal destacar un nou triomf del cinema d’animació japonès Mamoru Hosoda gràcies a la seva encisadora ‘Mirai’.

El Jurat de la Crítica, a part de premiar el preciós film d’Alice Rohrwacher, va atorgar el Premi Citizen Kane a la millor direcció novell al film txec-eslovac ‘Domestik’ d’Adam Sedlák, exhibit en la secció Noves Vesions, i va concedir una Menció especial Premi de la crítica Josep Lluis Guarner a ‘Under the Silver Lake’ de David Robert Mitchel, una de les cintes favorites que marxa amb les mans buides del palmarès principal.

Article: Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per