buy kamagra tablets online zocor bula anvisa generic clomid online cheapest zithromax benicar cheap
dilluns, 16 de juliol de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La defensa aferrissada del lloc de treball i cabòries juvenils es troben a Cannes

L’aferrissada defensa del lloc de treball i les cabòries de l’avorriment juvenil es troben a Cannes

‘En guerre’

Després de participar en Secció Oficial amb ‘La ley del mercado’ (2015), Stéphane Brizé retorna a la competició amb un nou i tempestuós film de caire social sobre una lluita sindical, ‘En guerre’, protagonitzada de nou pel mateix actor d’aquella, Vicent Lindon, paper que li valdre el Premi a la Millor Interpretació Masculina a Cannes. D’altra banda, el nord-americà David Robert Mitchel, el director d’un suggeridor film de terror adolescent de format de cinema independent, ‘It follows’ (2014), competeix per primer cop en la Secció Oficial amb un torbador i laberíntic thriller ambientat a Hollywodd, ‘Under the Silver Lake’.

‘Han Solo’

Si a Cannes l’any 2002 va ser ‘Star Wars II: L’atac dels Clons’ i el 2005 ‘Star Wars: La revenja des Sith’, enguany ha estat el torn de la preestrena de ‘Han Solo’, dirigida per Ron Howard i amb guió de Lawrence i Jonathan Kasdan. Es tracta del segon spin-off de la saga galàctica en què ara es recupera la joventut de Han Solo (Alden Ehrenreich), una mena de fugitiu o mercenari que somnia pilotar aeronaus especials, fins que aconsegueix esdevenir el pilot del ‘Falcó Mil·lenari’. També es toca l’inevitable amistat amb Chewbacca o la relació feta de separacions, ensurts i sorpreses amb Qi’Ra (Emilia Clarke).La resta del repartiment en conformen Woody Harrelson, Emilia Clarke, Donald Glover, Thandie Newton, Joonas Suotamo o Paul Bettany. Una cinta digestiva d’entreteniment i acció acumulativa, farcida d’efectes digitals, poblada per un extensa galeria de monstres i robots, i que sobreviu de renda a càrrec de la sèrie galàctica.

‘En guerre’ d’Sthéphane Brizé. Combat sindical

Inspirat en fets reals, aquesta pel·lícula recrea des de la ficció, però amb una clara empremta del llenguatge del documental, el conflicte laboral en la indústria francesa Perrin a la localitat d’Agen. Els treballadors se senten traïts, després d’haver pactat amb l’empresa una sèrie de sacrificis salarials, i enceten una vaga que durarà mesos en contra de l’anunci del tancament de la fàbrica, ordre donada per l’empresa mare alemanya. Tot i obtenir beneficis, la fàbrica argumenta que es veu forçada a tancar-la tot adduint que no és competitiva ni prou productiva.

Las pel·lícula és directa i contundent, desprenent veracitat i immediatesa, reproduint amb inusitat furor i urgència l’ambient convuls i agitat de les assemblees, les reunions amb la direcció i la intermediació de representants del govern, els moments de vaga, o les divergències entre les diverses faccions sindicals. La pel·lícula de Brizé no s’entreté en accions paral·leles que distreguin del nus central de la vaga, ni s’estén en la vida privada dels protagonistes principals. El film avança a un ritme vertiginós, amb un caràcter immersiu, sense dilacions ni pauses.

És la història d’un combat d’una rara intensitat, com oportunament indica el seu títol, que recorda que ens trobem en estat de guerra, ficats en la batalla diària per defensar el lloc de treball i impedir la clausura de la fàbrica. Com molt bé indica la premissa de la lluita perseverant de Bertold Brecht que s’apunta al principi del film, la màxima de que “Aquell que combat pot perdre, però aquell que no combat ja ha perdut”. I en el film de Brizé, una història plena de ràbia, de còlera, sobresurt especialment l’actor Vincent Lindon, que fa el paper de Laurent Amadeo, un dels líder sindicals. Treball de pura energia, defensor incombustible i insubornable dels drets dels treballadors, un personatge de coratge i carisma. Senzillament una interpretació majúscula de Lindon, digne de premi, com la mateixa pel·lícula.

‘Under the Silver Lake’ de David Robert Mitchel. Dins del laberint juvenil

‘Under the silver lake’

‘Under the Silver Lake’, escrita i dirigida pel jove del cinema independent nord-americà David Robert Mitchel, està focalitzada sobre el jove Sam (Andrew Garfield), atret per una noia que coneix un vespre a la piscina comunitària, Sarah (Riley Keough), noia que després desapareix de sobte, sense deixar rastre. El noi sembla un doble del protagonista de ‘La ventana indiscreta’ de Hitchcock, un home avorrit, apàtic i tafaner, que es dedica a observar el veïnat amb els seus prismàtics. De fet, la trama es desenvolupa en format de thriller, la recerca d’aquesta noia, cerca portada al gran galimaties de Los Angeles i el mateix laberint mental del protagonista. La recerca de pistes du a Sam a endinsar-se en l’univers urbà de Los Angeles i en el submón del cinema, mogut per la notícia del segrest d’un magnat de la ciutat o l’aparició d’enigmàtics cartells anònims que avisen d’un perillós assassí de gossos en el barri.

Sam creu seguir símbol i signes amagats, té visions dantesques com animals morts, visita tombes i cementiris o locals amb reclams mortuoris, es deixa arrossegar per aparicions femenines com una noia d’un anunci publicitari, fa cas d’un taciturn i obsessiu dibuixant de còmics, assisteix a concerts de grups de rock o es presenta en saraus diversos. Pel que fa a la presència del món del cinema, pesa en gran mesura l’actriu Janet Gaynor a través d’al·lusions, fragments de films seus o la seva mateixa tomba. Un film que es mou entre el deliri, el somni o la fantasia. Un film inextricable sobre els malsons que pot generar Hollywood, proper a David Cronenberg o David Lynch, però sense el costat tèrbol i torbador d’aquests. Aleshores predomina una atmosfera surrealista, de comèdia de situacions absurdes, feta de personatges estrambòtics i excèntrics, personatges impossibles.

Així que ens trobem davant d’un thriller sense suspens, més aviat, doncs, una comèdia neonegre a partir d’un personatge ple de cabòries. Un jove immadur, sense feina, atrapat en un laberint kafkià que respon més aviat al món del seu subconscient, forjat a partir de fòbies i fixacions diverses provinents de la cultura popular. Una atractiva immersió en un trencaclosques indesxifrable, submergir-se també en el llac que dóna títol al film, Silver Lake, sempre a la recerca de preguntes sense respostes. La resposta a tot plegat estaria així en el cant indesxifrable de la cotorra de la veïna en el mateix inici del film.

Article: Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per