dilluns, 22 de octubre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La immortalitat

.

Es parla que en un futur més o menys proper fóra possible canviar de cos i aprofitar la saviesa del cervell, o sigui: ficar el cervell d’un individu dins d’un cos a prova del pas del temps. Una manera d’esdevenir immortals. La idea, d’entrada, és força bona el que passa és que no es pot matar tot el que és gras. La filosofia té quelcom a dir al respecte, bàsicament per oferir alternatives a aquest invent i per establir què és possible i què esdevé pura utopia.

La imaginació humana no té límits i H.G.Wells, per exemple, ja va imaginar, en una de les seves novel·les, una màquina del temps que ens du d’una època a una altra com qui agafa un ascensor. El que succeeix, a l’analitzar aquesta fantasia, és que observem que el temps es troba ben lligat a certs paràmetres de la nostra dimensió vital i les seves característiques fan inviable una màquina del temps com la imaginada. Una mica passa el mateix amb la proposta de canvi de cos: no té en compte les característiques de l’individu.

.

Avui en dia, en ple segle XXI, hi ha més d’un, i més de dos, que afirma que l’individu consta de cos, ment i ànima. Creieu que el concepte de l’ànima, nascut fa uns dos mil anys, pel cap baix, ja estava més que superat? Doncs no. Davant la descomposició del cos i la ment un cop morts, l’existència d’una anima que viatge a l’espai-mort (o sigui al que popularment s’ha dit “el cel”) és l’explicació més senzilla per fonamentar la pervivència de l’individu. Però és pura creença, de moment. El que sí sabem amb certesa és que hi ha: cos i ment. El parany on caure és considerar que són elements independents l’un de l’altre. I quan caus en aquest parany pots escarrassar-te a desenvolupar tot tipus de reflexions que no et portaran enlloc.

La lluita contra tot allò que posa en perill la salut dels éssers humans és un bon camí per poder viure molts més anys fins a tocar la immortalitat. Però mantenir la personalitat d’un individu sense tenir en compte que las funcions cognitives, externes i internes (que li proporcionen la interacció amb l’entorn i la construcció de la seva essència), precisen d’un cos únic associat a un cervell únic, és abocar-se de ple a la ciència-ficció més tronada.

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per