get levitra online purchase biaxin online singulair cheap where to buy cialis in canada online can i legally buy viagra in canada
dimarts, 11 de desembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Los Alpes en invierno’, de Leslie Stephen

Portada del llibre

En aquesta crítica podria parlar de diverses coses que en realitat no són ni estan en el llibre. D’una banda, de Virginia Woolf, i no és l’autora; per un altre, del format butxaca, i aquest llibre no ho és; i finalment, de les muntanyes, cosa que, clarament, aquest llibre tampoc és. I llavors, per què podria fer-ho? Doncs, en primer lloc, perquè l’autor és el pare de Virginia Woolf i és ella qui escriu el pròleg; en segon lloc, perquè, encara que no es ven com a format butxaca (tal com coneixem aquest format), per fi tenim davant el que podria ser un format butxaca de debò: un llibre que llegir passejant, que deixar créixer dins d’un mateix mentre es camina amb ell guardat en la butxaca, perquè cap; i, finalment, perquè encara que aquest llibre no és una muntanya (clar!) tot el que conté són muntanyes i, sobretot, passió i amor cap a elles. Aquest llibre és Los Alpes en invierno, de Leslie Stephen, traduït per Carlos Jiménez Arribas.

Haig de reconèixer que han encertat a Siruela matisant sota el títol que el que tenim davant és un conjunt de «Assajos sobre l’art de caminar». Principalment perquè no hi ha contingut en la contracoberta (cal recórrer a les solapes per saber de què va el llibre, si es vol/es necessita saber més), però també perquè és possible que solament amb el títol es confonguin uns textos profundament reflexius sobre la passió que mou al caminant amb un simple assaig sobre els Alps. I no ho és. El que trobem aquí són tres assajos del «apassionat amant del passeig i pioner de l’alpinisme» Leslie Stephen sobre la seva visió tant de les muntanyes com del caminar. Caminar no com a afició o hobby, caminar com a forma de vida. Parla Virginia Woolf en el pròleg del paper del seu pare dins de la família i al llarg de la seva infància. De com les històries van ser tan importants en el seu creixement, igual que l’escriptura i el pensament per un mateix. Parla del valor que donava el seu pare a les relacions humanes, de com li va donar la llibertat per dedicar-se a l’escriptura o fins i tot del decaïment en els seus últims anys de vida. Parla d’ell però en la meva humil opinió, encara que és clar que la seva signatura és important, crec que el millor és deixar-li a parlar a ell. A això anem.

En aquest ‘Los Alpes en invierno’ es recullen tres assajos: «La puesta de sol desde lo alto del Mont Blanc», «Los Alpes en invierno» i «En alabanza del caminante». En el primer d’ells, el preferit de Leslie Stephen segons Virginia Woolf, l’anglès deixa clar el seu pensament des de l’inici de l’assaig: «Sostinc com a primer article de fe que cap cim alpí pot comparar-se al Mont Blanc en sublimitat i bellesa». A partir d’aquesta màxima sense miraments s’exposen durant unes trenta pàgines les experiències d’Stephen en tan coneguda muntanya. Parla del bondadós i el salvatge del camí, de l’atenció perenne que s’ha de tenir en l’escalada, del coneixement previ que tota persona ha de tenir abans d’endinsar-se al món desconegut, imprevisible i sorprenent que és una muntanya. Si totes ho són, si totes poden embullar-te en els seus paranys quan baixes la guàrdia, imagina una de més de 4.800 metres. En el segon assaig observem els Alps des de diferents prismes: el de les estacions, èpoques, moments o fins i tot impressions personals. Tot sempre amb l’amor i l’admiració d’algú que es declara agnòstic probablement sense saber que el seu déu està dins de les roques. El tercer i últim assaig és una oda al caminant, un recorregut per tots aquests autors que han exercit aquest art del caminar. Poblat de compatriotes, contemporanis i autors tant cèlebres com menys coneguts, aquest assaig serveix com a colofó i en part homenatge a un exercici que, per a ells (per a mi també), és el ressort del pensament. Caminar engrana el pensament.

Poc més a dir, només que si alguna vegada t’has endinsat en el verd i t’ha donat al sensació de que encara que tornessis al gris és com si t’haguessis quedat allà i necessitessis sempre tornar, si veus un cim nevat i notes un pessigolleig en els peus com avís de que volen trepitjar-la, si en cert moment de la teva vida (potser ara mateix) has vist que una muntanya pot estar i està més viva que persones del teu entorn; però sobretot, si no pots estar a la muntanya encara que és el que més vols en aquest moment, doncs la història de sempre: un llibre. Quin? Val, hi ha molts i molt bons, però avui: Los Alpes en invierno, de Leslie Stephen.

Article: Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per