dilluns, 10 de desembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Més de quatre dimensions

.

Ja fa temps que escoltem que hi ha quatre dimensions: les tres dimensions espacials i el temps. A nivell matemàtic, per exemple, es treballa, a vegades, amb més de quatre dimensions. Tanmateix les dimensions convencionals comprensibles que ens ajuden a explicar el nostre entorn són les quatre esmentades. Fent una mica d’exploració, en base a la definició de dimensió, hom pot afirmar que tenim més de quatre dimensions en aquest món. En tenim deu.

Cal definir, per tant, abans de presentar les sis noves dimensions, el concepte de dimensió. Doncs bé, al parlar de dimensió estem parlant d’un marc vital on es troben situats tots els fenòmens reals de l’existència, d’una base existencial que amara al conjunt dels components de la vida. El conjunt de dimensions d’una zona especifica de l’Univers composen la que anomeno dimensió vital. La dimensió vital de la Terra es composa de deu dimensions.

.

Aquestes són les sis noves dimensions:

atzar o entorn atzarós, permanència o espais on no regeix el temps, unicitat dels elements que composen el conjunt de l’existència, constància de les lleis o normes vitals, impossibilitat de reviure el passat i la lògica particular que ens envolta de causes i efectes.

Cadascuna d’aquestes dimensions cal analitzar-la a fons per treure conclusions profitoses. Així, per exemple, admetre que no tot canvia en aquest món, contradint al filòsof Heràclit, i que, conseqüentment, hi ha zones on el temps no passa i, per tant, hi ha permanència, es basa en la definició de temps que ja vaig proposar en un article anterior (temps: successió de canvis)

.

També cal remarcar que la impossibilitat de reviure el passat pot considerar-se una característica del temps però, atès a la definició proposada de temps, també pot considerar-se una dimensió amb entitat pròpia.

Fent un anàlisi acurat, com faré en els propers articles, de les sis noves dimensions poden resoldre’s dubtes inicials. I al mateix temps sorgiran nous misteris… com sempre passa.

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per