cialis online offerte clindamycin phosphate gel buy where to buy generic viagra over the counter can you buy proscar online actavis promethazine codeine paypal
dimarts, 25 de setembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Miedo’, d’Stefan Zweig

Portada del llibre

Pot portar el nom d’Irene Wagner o portar el nom de qualsevol de nosaltres. Tots hem passat por, tots hem sentit culpa, tots hem desitjat, alhora que no, que allò amagat, allò callat, allò guardat el nostre interior sigui expulsat per poder ser alliberats. Què és més càstig, el que un rep després de la confessió o el que un viu durant el silenci? D’això tracta ‘Miedo’, l’última publicació d’Acantilado amb la signatura d’un dels seus autors fetitxe: Stefan Zweig.

‘Miedo’ és el camí de la culpa que viu Irene Wagner després de ser-li infidel al seu marit. Comet adulteri, creu ser caçada i a partir d’aquí comença el calvari: pensa que tots els qui l’envolten ho saben, que el seu marit emprèn una estratègia per fer-la confessar, que el món al seu al voltant conspira contra ella, la delata, l’assenyala, l’obliga a posar en paraules el que el seu cos, en silenci, clama. Assetjada per una possible delatora, Irene experimentarà el buit que sent algú que creu ser apartada pels altres. La ment és capritxosa i posseeix la fortalesa de fer-nos veure el que en ella habita i en la vida d’Irene tot està pintat amb el color de la por. Se sent culpable pel que ha fet, busca raonaments per rebatre’s a si mateixa, busca complaure’s, reafirmar-se, convèncer-se que els seus actes podrien no ser culpats, vists com culpables, rebutjats. Però no. La por sempre torna.

Amb el seu marit, els nens i el servei com a pedra de toc, Irene Wagner descobrirà un món nou a través de la por, s’adonarà de la realitat davant la qual estava encegada durant tant temps, trobarà la part positiva d’aquesta força aterridora que l’ha conquistat: la consecució d’obrir els ulls a la vida. Encegada per la vida acomodada, Irene es toparà de cara amb la veritat dels seus fills, del seu marit, de la seva casa, de tots els que l’envolten. Indagarà en això, buscant en el seu interior el camí de la possible confessió.

Guiada per un camí secundari i aparentment invisible, acabarà adonant-se, amb el sorprenent final que governa l’obra, que res era el que pensava, que la seva por va ser només seva, que viure-ho va ser decisió pròpia, que fer-li un lloc en el seu interior va ser només quelcom voluntari i totalment evitable; inútil? Una altra mostra del mestratge en la fluïdesa narrativa per part d’Stefan Zweig.

Article: Víctor González

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per