dilluns, 22 de octubre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

No ets tu, soc jo

.

En les ruptures sentimentals hi ha un munt de frases tòpiques que s’acostumen a emprar. Probablement la més famosa és: no ets tu, sóc jo. Reflecteix la convivència de dues realitats diferents davant un mateix fracàs. I aquí és on vull anar a parar: els éssers humans vivim en les nostres càpsules emocionals que es caracteritzen per protegir-nos de les emocions dels altres. Així doncs, un depressiu pot conviure al costat d’una persona eufòrica i no hi haurà barreja de sentiments. Evidentment hi haurà interacció i apareixeran interaccions emocionals, però el que vull constatar és que la càpsula emocional de cadascú dels individus romandrà inalterable. Passa el mateix amb la personalitat (un concepte molt atractiu pels filòsofs); es manté inalterable amb el pas dels anys, entenent la personalitat com un tronc vital permanent on va canviant únicament el brancam i el fullatge.

.

Veiem, per tant, que hem d’acostumar-nos a acceptar la gent tal com és perquè si pretenem que amb el temps canviïn ja podem seure sota una olivera i que ens creixi la barba. La voluntat de fer canviar a persones amb les que convivim significa un esforç que cau en terra eixorca. Hauríem de centrar-nos en potenciar, per exemple, els aspectes positius que tot individu té o, per exemple, en llimar, en la mesura que sigui possible, els defectes.

Certament hi ha debats estèrils en el terreny reflexiu. Així doncs, cal acceptar que existeix una estructura permanent que ens fa ser com som, a la que hom anomena personalitat. Dit això el debat és obert. Al cap i a la fi dels debats estèrils també podem aprendre…a fugir-ne corrents.

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per