online allegra coupon buy cialis from europe buy metformin online usa lithium battery buyers buy advair diskus 500 50
dijous, 20 de setembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Quan s’ajunten dos genis

Un espectacle al NEC amb Eduard Iniesta i Maria Hinojosa

Fotos: Vicens Tomàs

El passat divendres dia 24 d’agost, a la Sala Mozart de Calella, el festival Nits d’Estiu Calella (NEC) va presentar un concert singular amb Maria Hinojosa i Eduard Iniesta. L’acte, que estava programat al Far, es va canviar d’ubicació a la Sala Mozart per la previsió de pluja.

Maria Hinojosa és una jove soprano de llarga i consolidada carrera. Al setze anys ja va protagonitzar unes 20 sarsueles; i, abans dels 30, va guanyar el Premi de la Critica als Premis Butaca de l’any 2007. El 2011 és nominada com a millor Actriu Musical, també als Premis Butaca.

.

Hinojosa és una soprano llicenciada en cant i lied, composició alemanya breu per a veu i piano a l’Escola Superior de Musica de Catalunya (ESMUC) amb la màxima qualificació, i Premi d’Honor pel seu treball de final de carrera. L’artista interpreta papers principals, i la seva activitat i el seu art l’han portat a actuar per Europa i Amèrica. També ha col·laborat amb grups de música antiga.

Eduard Iniesta és compositor, especialitzat en instruments de doble corda. Va començar a tocar la guitarra als 9 anys i el seu ventall va des de la música popular a la clàssica. Nascut a Barcelona, on li arriben les influencies dels països de l’entorn, aconsegueix una sonoritat particular que, juntament amb la seva habilitat, el fan especial i únic. És músic mandolinista de l’Orquestra Simfònica del Teatre del Liceu, col·labora amb altres orquestres i ha treballat amb una llarga llista artistes de primera línia, música, poesia, publicitat i bandes sonores.

.

El concert que van presentar al NEC va ser una variació de temes clàssics i populars, amb algunes peces pròpies. L’espectacle va ser intimista, proper i càlid, amb obres de lluïment dels dos protagonistes que van entusiasmar al públic que va aplaudir llargament. Agraint en tot moment la resposta dels presents, van anar desvetllant les intervencions amb les seves postures tímides i les mirades còmplices. I amb la plena compenetració musical desplegaven la seva autèntica personalitat individual i com a duet.

El públic va poder veure dos artistes genials, dos mons no tan diferents, però en aquesta ocasió junts amb la idea de oferir una proposta singular de la qual els assistents van gaudir plenament.

Article: Carme Beltran Boix | Fotos: Vicens Tomàs

Àlbum de fotos

.

.

.

.

.

.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per