divendres, 25 de maig de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Retorn als tovallons de tela

.

M’agradaria fer-vos extensible aquest article a tots els meus conciutadans, els que igual que jo segur que vam començar a fer-nos conscients de l’enorme problema que té la societat actual pel que fa al plàstic, ja sigui en bosses, garrafes, ampolles i mil articles més d’ús quotidià. Un material que ens està envaint inexorablement sense adonar-nos.

Una cosa que fa alguns mesos em va remoure bastant, va ser el descobrir que a la meitat de l’Oceà Pacífic hi ha una extensió de plàstic tan gran com tres vegades Espanya, altres fonts diu que tan gran com Mèxic, i que ja molts han denominat com el Setè continent, l’Illa de plàstic o l’Illa de les Escombraries, un lloc flotant on s’acumulen milions de tones de plàstic procedent de la societat de consum actual. Per si fos poc, molts peixos i tortugues marines queden atrapats per culpa del plàstic, fins i tot ho mengen creient que formen part del seu aliment habitual, el que vol dir que si després passa a la cadena alimentària de l’ésser humà, aquest estaria menjant plàstic, una cosa enormement perillosa per a la salut.

.

Fa alguns mesos vaig llegir que les autoritats marroquines havien prohibit l’ús de bosses de plàstic al país, en vista de l’ús desmesurat d’un material que després quedava a la deriva en ciutats i camps. Ignoro si aquesta prohibició es fa extensible a altres formes en què es fa servir el plàstic, però com a primer pas no deixa de ser una acció que per menys he d’aplaudir. Aquest hauria de ser un exemple per a molts altres països. Doncs les ciutats i pobles, els camps i boscos, sense plàstics com adorns, són llocs molt més bells i habitables.

Certament fa ja alguns anys, quan l’ús del plàstic va arribar a les nostres vides, ens va alegrar per la comoditat de no haver d’anar a comprar amb una bossa de roba per al pa, la qual havia de rentar. La mateixa comoditat van ser els mocadors i tovallons de paper, ja que els de tela també calia rentar-los.

.

En relació a aquest problema hem parlat a casa, i la meva dona ha pres la iniciativa de tornar a donar vida a les tovallons de tela, i a l’antiga bossa del pa, ambdues ja en desús. És a dir, hem decidit tornar a l’ús de materials reutilitzables i reduir per tant l’ús del plàstic en la mesura que estigui al nostre abast. Fem això en consideració a aquestes criatures innocents que tant pateixen a mans de l’ésser humà. Això per a nosaltres, vegetarians des de fa molts anys, és un pas més en la nostra forma de vida basada en un respecte conscient cap als animals i cap a la Mare Terra.

He de dir amb tota humilitat, que per a mi seria una enorme alegria que moltes famílies prenguessin aquesta o semblants decisions com a formes de vida, és a dir, com una norma en les seves vides. Seria un bé, no només per als peixos i les tortugues, sinó també per als mars i oceans i, en definitiva, per a tot el Planeta Terra tan maltractat per l’acció de l’ésser humà.

Fulgencio Cobo

Imatges: YouTube | Text traduït del castellà

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per