dijous, 21 de juny de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ser i Estar

Nietzsche

Molts filòsofs s’han capficat en el tema de l’Ésser. Som éssers vius amb unes característiques específiques. Existim; una realitat prou fascinant com per reflexionar-la. Si a més acceptem que som éssers temporals, podem extreure moltes conclusions, encara que caiguem de peus en la poesia. Però a mi m’agradaria posar èmfasi en l’Estar. Anem a veure: naixem en un planeta on hem d’estar fins a la mort o més enllà de la mort com creia Nietzsche amb la seva teoria de l’etern retorn o com creuen els defensors de la reencarnació. Hem d’estar, per tant hem d’adaptar-nos a l’entorn però sense renunciar a que l’entorn s’adapti a nosaltres.

.

Per això, al llarg de generacions, pensadors ben diversos, tot i sentir-se fascinats per l’existència, han sigut conscients de la necessitat de determinar aquells fenòmens reals que ajuden a gaudir de l’estar. I s’han arribat a determinar fenòmens reals essencials però no hi ha encara un discurs clar. La manca d’un discurs clar sotmet a les persones a una incertesa on es generen actituds destructives. Aleshores hem d’ajudar-nos d’altres disciplines científiques per aturar el desastre. I no podem aturar la reflexió per aquesta dinàmica destructiva. Tanmateix hem d’estar. I si no ho acceptes tens un problema perquè no hi ha una alternativa. Fixeu-vos si és important acceptar l’Estar que si no l’acceptes mínimament pots deixar d’Ésser.

No ens aturarem. Seguirem pensant. Encara que apareguin llibres amb títols tan malaguanyats com “Pensar o Viure”. Una afirmació que demonitza el pensar, ignorant que forma part indivisible de la nostra natura. Escampar la por a pensar ha esdevingut un hàbit popular al llarg dels temps. La capacitat de millorar el nostre entorn i la nostra pròpia natura és una força que ens mou a pensar. Renunciar a aquest recurs posa en perill, en un món canviant, la nostra supervivència i la nostra qualitat de vida. Hi ha molta gent que s’abraça a dogmes i mantres per no anar més enllà. I malgrat la permanència de molts elements de l’entorn, tot s’està transformant tal com deia Heràclit. Per tant, no podem fer el paper de roques, d’arbres o d’animals amb menys intel·ligència que nosaltres. Si s’ha d’estar, estem…i així és.

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per