online apotheke viagra ohne rezept buy benadryl olanzapine buy generic sildenafil citrate online buy nizoral online
dimarts, 11 de desembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Un dels sentits de la vida

.

La pregunta “quin sentit té la vida?” no té consistència perquè la vida no té un sentit, té nombrosos sentits. Un cop acceptat això, capficar-se amb aquest qüestió específica esdevé una pèrdua de temps. Hi ha unes tendències ben marcades a la Història de la Humanitat que indiquen l’existència d’un progrés global. I hi ha unes tendències còsmiques que indiquen que hi ha un desenvolupament global de la intel·ligència. I justament aquest desenvolupament podria ser causa, més enllà de la fita d’una consciència lliure, d’un espai-mort on seguir el procés evolutiu dels éssers humans.

.

Si hi ha vida després de la vida, a un lloc que anomeno espai-mort, considero que, si acceptem que és una nova fase on aprofitem les experiències acumulades en vida, hem d’arribar amb el conjunt cos-ment i, a la vegada, el lloc on arribem ha d’acollir la dimensió vital que ens és pròpia (composta per deu dimensions…però aquest és un altre tema)

Si es tracta d’aprofitar les nostres experiències vitals, a l’espai-mort és molt probable que conservem la Memòria. Però no només ha de produir-se aquesta condició, hi ha una altra també molt probable: la continuació dels conflictes. A l’espai-mort seguiran havent conflictes entre éssers humans i conflictes individuals, però a un nivell superior d’intel·ligència. L’ésser humà és un ésser moral que, per tant, administra justícia; aquesta característica forma part de la seva essència i dins d’un trànsit de progrés com el que imagino hom no prescindirà d’aquesta característica.

Foto: Arxiu

Anar teixint un discurs respecte a quin tipus de “vida” després de la vida pot haver, consisteix a emprar la lògica que governa la nostra existència i les tendències que la defineixen per acabar descartant fantasies que no tenen ni cap ni peus. No podem dir lleugerament que anirem vers una altra dimensió sense fer una acurada conceptualització de “dimensió”. No podem dir que ens trobarem divinitats, per exemple, perquè així ho estableix la tradició o perquè ho hem vist en somnis. No podem dir que deixem de ser per sempre perquè observem com els cossos dels cadàvers es descomponen.

Si l’existència no acaba amb la mort aleshores hi ha alguna forma de verificar que seguim existint? Podria provar-se per mitjà la reflexió, tot i que Kant es posaria les mans al cap per esclatar dient que hi ha qüestions que no es poden afrontar amb el raonament. Doncs no estic d’acord amb Kant, tot pot reflexionar-se. És més, tot ha de reflexionar-se perquè sinó podem caure de quatre grapes enxampats per les evidències…del temps que ens ha tocat viure.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per