buy generic cialis paypal buy viagra online australia paypal xenical buy buy viagra uk boots buy retin a 0.1 online uk
dimecres, 14 de novembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Una economia que mata

Logo: Mans Unides

És per no creure-s’ho. En ple segle XXI al món hi ha 821 milions de persones que pateixen fam crònica. Sis milions més que l’any passat! És a dir, un de cada nou habitants del planeta, el 98% d’ells viuen en països en desenvolupament i el 70% són dones.

Parlem de persones que no disposen dels recursos i serveis bàsics per tenir una vida mínimament saludable: alimentació, salut, habitatge, educació, assistència sanitària; però també de capacitats, possibilitats i drets bàsics per a produir, per viure amb dignitat …

També sabem que 42 persones posseeixen la meitat de la riquesa del món i que l’1% dels habitants del planeta acumula tanta riquesa com el 99% restant. Això es diu desigualtat i inequitat.

Imatges: mansunides.org

Tenim sorprenents nivells de creixement econòmic, mitjans tecnològics i recursos financers. Tenim possibilitats gairebé infinites de produir aliments per a molts més dels 7.500 milions que som … Tenim dret a acceptar l’existència d’aquest ingent nombre de famolencs, que segueix augmentant?

L’erradicació de la pobresa és un dels majors reptes que enfronta la humanitat. El 1992, l’Assemblea General de l’ONU va instituir el 17 d’octubre com el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, per promoure major consciència entre els ciutadans, els governs i la comunitat internacional sobre la necessitat de prendre mesures per eradicar la pobresa i la indigència en tots els països.

Des de la responsabilitat personal, no podem eludir el deure ètic de la solidaritat, compartint els nostres béns per aconseguir millors condicions de vida per als més pobres i promoure la seva dignitat. Tenim la possibilitat de col·laborar econòmicament amb projectes de seguretat alimentària, nutrició i lluita contra la fam, a través d’alguna Organització No Governamental de Desenvolupament (ONGD).

.

Però les respostes personals i el treball de les ONGD no són suficients perquè els seus impactes són limitats. Avui sabem que l’extrema pobresa es deu, en gran mesura, a la mateixa organització del sistema econòmic global. El papa Francesc ha anomenat això l'”economia que mata” (Al·locució a un grup d’empresaris, Roma 4 de febrer de 2017). És l’economia que col·loca el benefici econòmic sobre el dret de les persones a l’alimentació, que fa augmentar les desigualtats entre els éssers humans i produeix “descartats”.

Els experts ens diuen que els conflictes violents i les pertorbacions derivades del canvi climàtic afecten més als més vulnerables. També sabem que l’actual sistema de producció d’aliments mundial està beneficiant unes poques mans i priva del dret a l’alimentació a milions d’éssers humans; que els cultius dedicats a la fabricació de biocombustibles competeixen amb la producció d’aliments i afecten de manera especial als més pobres; que l’acaparament de terres cultivables en països pobres per part d’alguns inversors i governs priva milions de camperols dels seus mitjans de vida; i que l’especulació financera amb els preus dels aliments també afecta els més pobres …

.

I també sabem que es perden o malgasten a l’any 1300 milions de tones d’aliments, suficients per alimentar 3.000 milions de persones … Es perden en els països pobres per falta d’infraestructures per al seu processament i emmagatzematge; i es malgasten en els països rics en el procés de comercialització i consum: en els supermercats, els menjadors escolars, els hospitals, els restaurants, les llars …

Davant aquesta situació, no podem quedar-nos plegats de braços davant la vergonya més gran de la nostra civilització … A més del que personalment puguem aportar, hem d’exigir als nostres polítics que s’entestin a dissenyar un model de desenvolupament centrat en la realització de la persona, que prioritzi el bé comú i l’harmonia amb la natura.

Si no és així, arribarà 2030, i 2050, i estarem igual. I seguirem permetent que milions de persones segueixin sent víctimes de la iniquitat, la voracitat i l’acaparament.

Waldo Fernández | EpD Mans Unides

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per