dilluns, 24 de juny de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Canes s’obre al compàs de les queixalades dels zombis de Jim Jarmusch

.

La gran festa del cinema del Festival de Canes té una dimensió nacional i com en els darrers anys, la cerimònia d’inauguració és retransmesa en directe a sales de cinema, assolint enguany la xifra de 600 pantalles. El mestre de cerimònies de la gala inaugural ha estat el realitzador i actor Edouard Baer, qui ha tingut un obligat record per la desapareguda realitzadora francesa Agnès Varda, imatge del cartell del certamen. Després de cantar les excel·lències del cinema com a acte comunitari amb una defensa entusiasta de les sales d’exhibició de pel·lícules, ha convidat a entrar un per un els membres del jurat internacional, presidit per Alejandro González Iñárritu.

Un Jurat conformat a més per l’actriu nord-americana Elle Fanning, l’actriu i realitzadora de Burkina Faso, Maimouna N’Diaye, la guionista i realitzadora nord-americana Kelly Reichardt, la guionista i realitzadora italiana Alice Rohrwacher, el gran dibuixant de còmics francès Enki Bilal, el guionista i director francès Robin Campillo, el guionista i cineasta grec Yorgos Lanthimos i el guionista i cineasta polonès Pawel Pawlikowski. Després d’unes boniques paraules del director mexicà com a portaveu del gran jurat sobre la necessitat transformadora i reveladora del cinema, han entrat en escena els actors Javier Bardem i Charlotte Gainsbourg, encarregats de donar per engegada la competició de la 72a edició amb el film d’obertura de Jim Jarmusch.

Country zombies

‘The Dead Don’t Die’

El 72è Festival de Canes ha concedit l’honor de tallar la cinta inaugural al cineasta Jim Jarmusch amb un film paròdic del gènere de zombis ambientat en la petita localitat de Centerville, ‘The Dead Don’t Die’, acompanyat d’un suculent repartiment que ha desfilat per la catifa vermella com Bill Murray, Adam Driver, Tilda Swinton o Chloë Sevigny. El realitzador nord-americà, present a Canes des d’un bon començament amb ‘Extraños en el paraíso’ (1984), i competidor els darrers anys amb títols com ‘Paterson’ (2016) i ‘Solo los amantes sobreviven’ (2013), s’ha dedicat a esbudellar cossos a cops d’humor irònic en una particular desconstrucció del gènere dels morts vivents, presidit per una mirada política i molt sorneguera.

Es tracta d’un relat apocalíptic a remolcs d’estranys fenòmens, fruit d’errors en la rotació de la Terra, que serveix a Jarmusch per fer una crítica a l’Amèrica reaccionària i racista, com un Steve Buscemi caricaturitzat com a votant de Trump. Els tics de l’Amèrica profunda i blanca es posa de manifest també amb la presència d’un tema musical de country, el mateix títol del film, la balada perfecta per una comunitat tancada.

‘Liberté’ (Albert Serra)

Jarmusch aplica una mirada social, disparant dards a la nostra societat de consum, posant damunt el tauler de joc costums i hàbits, amb els zombis que tornen als llocs als quals estaven units. Un grup vaga per la farmàcia sospirant per Xanax, uns nens zombis que deambulen al voltant de la botiga de llaminadures, uns altres que van esmaperdtus amb el mòbil il·luminat buscant la senyal wifi, o l’aparició impagable d’Iggy Pop com a zombi cafeinòman.

Però crec que faríem bé en restringir el film a un sa divertiment. Destaca l’humor estrafolari d’un personatge completament extravagant, interpretat per Tilda Swinton, encarregada d’una funerària i magistralment destra amb la katana. Un personatge excèntric, completament rar en aquesta Amèrica rural, i que serveix per introduir també una sorprenent fuga argumental, un imprevist acudit.   ‘The Dead Don’t Die’ és també un film de pura soca de Jarmusch, ben reconeixible, sobretot en el seu tercet de policies protagonistes – interpretats per Bill Murray, Chloe Sevigni i Adam Dricer -, lacònics i impertèrrits com acostuma a passar amb les interpretacions absolutament desdramatitzades dels seus films.

Si amb els vampirs dilatants de ‘Solos amantes sobreviven’ Jarmusch feia una oda al romanticisme i la il·lustració des de la subtilesa, la seva revisió del gènere de zombis amb una perspectiva pròpia es troba amb les dificultats d’excedir els límits d’un gènere tan codificat i pautat com aquest, amb George G. Romero de fons. Ens deixa així un híbrid insegur, on conviuen les maneres dels còmplices estaquirots de Jarmush i el film de zombis més metafòric. Dues línies que costa de trobar-se, predominant més aviat el pur i distret passatemps. També és un film autoreferencial, més enllà de la troupe d’actors habituals de l’univers de Jarmusch, on es permet alguns jocs metacinematogràfics quan ens acostem al seu desenllaç.

‘Una certa mirada’ també es posa en marxa

I després de la sessió inaugural marcada pel pas maldestre dels entrenyables zombis de Jim Jarmusch arrenca a tot drap el festival pròpiament dit aquest dimarts 15 de maig amb les altres competicions paral·leles, cas d’Una Certa Mirada, la Quinzena dels Realitzadors i la Setmana de la Crítica. La gran secció Una certa mirada, que tindrà un jurat presidit per l’actriu i realitzadora libanesa Nadine Labaki, present en l’edició passada amb el premiat film ‘Cafarnaúm’ (2018), compta amb un envejable catàleg de directors i directores, i un especial interès també per l’obra de joves promeses.

Retrobem el francès Bruno Dumont que participa amb ‘Joan of Arc’, una mitologia pròpia tractada en altres ocasions. Després de competir en la Secció Oficial de l’edició passada amb ‘Vivir deprisa, amar despacio’, el cineasta Christophe Honoré competeix enguany amb ‘On a Magical Night’ secundat per Chiara Mastroianni, Benjamin Biolay, Carole Bouquet i, de nou, Vincent Lacoste.

Hi haurà espai pel cinema d’animació amb dues propostes. Una està ambientada a l’estiu de 1988 a Kabul sota el règim dels talibans, ‘The Swallows of Kabul’ de Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec. Un segon film d’animació també concursarà gràcies al geni de l’historietista gràfic Lorenzo Mattotti amb ‘La famosa invasione degli orsi in Sicilia’ a partir dels contes infantils de Dino Buzzati.

També tindrem català i gallec de la mà d’Albert Serra i Olivier Laxe. Després de participar fora de concurs a Canes amb ‘La mort de Louis XIV’, Albert Serra presenta la pel·lícula francesa ‘Liberté’, després d’estrenar un muntatge teatral amb el mateix nom l’any passat a Berlin i l’exposició ‘Personalien’ al Reina Sofia de Madrid. Una cinta que promet ser transgressora i polèmica amb un retrat d’uns llibertins expulsats de la cort de Lluís XV en el segle XVIII, amb la figura del Marqués de Sade de fons, i protagonisme d’Helmut Berger o Ingrid Caven.

Després de l’èxit de ‘Mimosas’ a la Setmana de la Crítica de 2016, Oliver Laxe presenta una coproducció entre Espanya, França i Luxemburg, ‘O que arde’, sobre Amador Coro (Arias Amador), un home que surt de presó després d’haver estat condemnat per provocar un incendi, i va a viure amb la seva mare gran, Benedicta (Benedicta Sánchez), en una zona rural gallega enmig de la naturalesa.

En el registre dels debutants hi haurà el primer llargmetratge de l’ucrainès Nariman Alie, ‘Homeward’; la pel·lícula de debut del xinès Zu Feng ‘Summer of Ghangsha’; o la presència del nord-americà Michael Angelo Covino amb l’òpera prima ‘The Climb’, un film sobre l’amistat trencada de dos amics, Kyle (Kyle Marvin) i Mike (Michael Angelo Covino).

Article: Joan Millaret Valls

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per