dimarts, 16 de juliol de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Conèixer-se a un mateix

.

Conèixer-se a un mateix. Una màxima que normalment s’associa a Sòcrates però que també la proclamaren altres pensadors. Sembla una proposta interessant, sembla la recerca que ha d’esdevenir un dels sentits de l’existència. Una recerca gens fàcil sens dubte.

Darrerament s’ha cregut que on rau l’èxit d’aquesta recerca és en la reflexió. I això ens ha portat a creure que un bon diàleg intern, o monòleg intern, ens atorgarà no únicament coneixement d’un mateix, sinó, a més a més, un escut amb el qual combatre tota mena d’incidències de l’entorn. I aquesta creença és un greu error.

L’autoconeixement ens el donen, amb molta influència, les experiències. I l’escut de protecció davant les incidències de l’entorn es nodreix bàsicament de la capacitat per transformar l’entorn. És a dir, la introspecció no té tant poder per generar canvis escaients, com se’ns vol vendre.

.

Aquesta feblesa de la reflexió per transformar allò que ens envolta no implica que sigui rebutjada com un element necessari per conèixer les bases de l’ésser humà o les particularitats de cadascun de nosaltres.

En tot cas la dificultat de conèixer-se un mateix és un d’aquells reptes dels quals la filosofia no renuncia per lliurar-la a d’altres disciplines del saber com, per exemple, la psicologia.

És la filosofia un element que depèn de factors com l’experiència i que pot contribuir a l’elaboració d’una estructura sòlida per comprendre com som. Sempre contribuint però sense allunyar-se de l’acció i de la necessitat de canviar tot allò que ens desagrada.

Conèixer-se a un mateix implica saber-se part de l’entorn i, a la vegada, saber-se part del passat i ser conscient de les pròpies pors.

Així doncs una de les utilitats de la filosofia és la d’establir, més o menys com som, per ajudar-nos a encaixar millor en la realitat que ens ha tocat viure.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per