dimarts, 16 de juliol de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El filòsof optimista

No hi ha plaer tan particular com establir reflexions optimistes, però és ben clar que la vida no ens ho posa gens fàcil. Una gran munió de filòsofs s’apunten a assenyalar els aspectes fascinants de l’existència.

Assenyalar el que hi ha d’esplèndid a la realitat és un tipus de pensament tendenciós. Perquè malauradament la realitat és dura en molts dels seus vessants.

El que volem sentir és una visió positiva del funcionament dels fenòmens reals. I probablement sigui més sa posar el punt de mira en allò que és positiu.

Actualment s’ha posat de moda un col·lectiu de persones, que fan xerrades i llibres, que, a banda de cercar molts d’ells la felicitat, es dediquen a motivar a la gent. I aquesta motivació sovint implica situar-se al cantó assolellat de la vida.

Plató

El cantó assolellat de la vida ve a ser com les visions idealistes de Plató o l’idealisme que tothom té al cap com a model perfecte. Què impliquen aquestes visions idealistes? Doncs impliquen una frustració monumental al descobrir que aquests patrons de perfecció no existeixen a la realitat. Per tant, caure en mans de certes doctrines optimistes equival a endinsar-se en una particular ceguesa que minimitza els aspectes vitals negatius i t’aboca a rebre, tard o d’hora, un contundent mastegot de la realitat que et fa aterrar de cop del teu somni celestial i t’omple de frustració.

Però aleshores hom pot ser un filòsof de l’optimisme sense trenar reflexions que frustrin? Hom pot ser. Primer de tot: amb una mica de vergonya i prudència. I assenyalant aspectes del nostre món que són demostrables. Com, per exemple, la presència d’un camí temporal de progrés global que ens durà aviat a la fi del treball i a l’extensió de la longevitat. Com la necessitat que té l’ésser humà de ser solidari i de gaudir del plaer del proïsme. Com la necessitat d’amarar-nos en amor. Com el rebuig de la violència per part de la nostra essència. Desenvolupar i explicar aquests aspectes esmentats és el que ens permetrà, sense deixar de tocar de peus a terra i sense enganyar, començar a construir una filosofia dins l’optimisme.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per