dimecres, 20 de març de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El present

.

Tots sabem, de tant sentir-ho, que hom afirma que sols existeix el present, car el passat no existeix i el futur tampoc. És una visió molt senzilla del concepte “present”. Cal matisar que el passat no existeix però va existir i que el futur no existeix però existirà. Quin embolic tot plegat.

Inicialment pot establir-se que el present és un conjunt de canvis que ens duran al futur. Per tant, tot el passat acumulat va ser present. I hi ha una altra forma per expressar-ho: el present és un conjunt de causes que generaran unes conseqüències. El present posa de manifest una de les dimensions del nostre món: la causa-efecte. I a la vegada la seva definició expressa una sageta temporal.

.

Dit això, matisar que tot i establir que el present afecta el futur, hi ha veus que afirmen que també afecta el passat. En realitat el present afecta la nostra percepció del passat, en principi.

Aclarir que el concepte “present” l’entenem des de la nostra Comprensió. I no ens escarrassem massa per estudiar llurs característiques. Ja ens conformem en acceptar els seus equivalents: ara, en aquest instant… Però una anàlisi a fons ens permetria entendre millor un altre concepte: el de simultaneïtat. Realment tots els canvis són simultanis? Podríem acceptar que potser un conjunt de canvis mai es simultani? I si fos així com afectaria determinades anàlisis com, per exemple, la possibilitat de connectar amb un probable espai-mort?

Si dins la definició que he proposat, on estableixo que el present és un conjunt de canvis, afegeixo elements que no canvien, és a dir elements permanents, aleshores l’ampliació del conjunt ens acaba portant a un concepte més complex que implica una nova forma de relacionar-se amb el passat i el futur.

Un cop més el misteri rau en l’ús que fem de termes que en el fons desconeixem. I com en una filera de peces de dòmino, quan cau el coneixement d’un mot cauen tots els altres. Tanmateix intentem evitar qualsevol caiguda per ampliar la comprensió del nostre present.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per