diumenge, 26 de maig de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El súmmun de l’òpera

.

Amics aficionats a l’òpera, després de casi bé dos segles de la desaparició de l’últim (del context) d’aquests cinc magnífics compositors. Permeteu-me aquest senzill i modest escrit dedicat com homenatge i reconeixement. No sols testimonialment, sinó també per cantar al món el que sentim a la nostre pell els amants de la música en general i especialment de l’òpera en particular. Als cinc compositors excepcionals dels segles XVIII, XIX, i XX als que faig al·lusió són tots ells nascuts a Itàlia, terra innata de l’essència musical i del ‘bel canto’:

Giuseppe Verdi (Le Roncole, 10 d’octubre de 1813 – Milà, 27 de gener de 1901), un dels compositors italians més reconeguts i longeu (87 anys), va escriure 28 òperes:

.

Aida-La Traviata–Rigoletto–Il Trovatore–Nabucco–Macbeth–Otello–La Forza del destino–Don Carlos–Un ballo in maschera–La Donna é mobile–Rèquiem–Ernani–Falstaff–Attila–Va, pensiero–Alzira–Jerusalem–Li corsaro–Aroldo–Simon Boccanegra, entre d’altres.

Àries destacades de l’autor:
Són tantes que només en citarem algunes, com ara les de Nabucco, Lombardi alla prima Crociata, Ernani, Macbetch, Aída, Otello, i un llarc etc.

Giacomo Puccini (Luca, 22 de desembre de 1858- Brussel·les, 29 de novembre de 1924). Se’l considera successor de Verdi i essència de la sensibilitat. En els seus 65 anys va escriure òperes com:
Turandot–Madama Butterfly–Tosca–La Bohème–Manon Lescaut– Le Villi–Suor Angelica–Il tabarro–La rondine–Edgar–entre d’altres.

.

De Puccini només ens centrarem en dues grans àries molt especials. Dins l’excepcionalitat de la seva música en destaquem sens dubte l’ària ‘Nessun dorma’ de l’òpera Turandot. Aquest passatge més conegut i reconegut pels més afamats especialistes del bel canto porta en si mateix un sentiment molt especial i profund. Tal és així que fins i tot als més soferts, en gaudir-ho, ens sol caure alguna llàgrima. No podem deixar de reconèixer el seu valor musical i sentimental. No en va compta amb més de 5.660.000 visualitzacions al Google.

També l’ària ‘ Un bel dì vedremo’ de l’òpera Madame Butterfly. Ha estat, és, i serà un exemple de la bellesa musical d’un genial compositor que va ser la icona de la sensibilitat, personalitat, la bellesa i l’amor musical.

Gioachino Antonio Rossini (Pésaro, Estats Pontificis, 29 de febrer de 1792 – Passy, París, França; 13 de novembre de 1868), més conegut com Gioacchino Rossini o Gioachino Rossini. Va viure 76 anys.
La seva popularitat el fa asumir el «trono» de l’òpera italiana en l’estètica del bel canto de principis del segle XIX, gènere que realça la bellesa de la línia melòdica vocal sense descuidar els altres aspectes musicals.

.

La seva dilatada carrera musical ens regala més de 40 óperas, entre les quals hi ha El barbero de Sevilla. La cenicienta. Guillermo Tell. La gazza ladra. Semirámide. La italiana en Argel.
Tancredi. Otel-lo. El conte Ory. El viaje a Reims. El turco en Italia. La dama del lago.

Gaetano Donizetti (Bérgamo, Lombardía 29 de novembre de 1797- Ibídem, 8 d’abril de 1848) va ser un compositor dramàtic molt prolífic, conegut especialment per les seves òperes: L’elisir d’amore, que compta amb la famosa ària ‘Una furtíva lágrima’, Lucia di Lammermoor, inspirada en la novel-la de Walter Scott; Don Pasquale; La favorita; i La hija del regimiento.

La curta vida del compositor i la seva dilatada i productiva labor, ens dona com a resultat matemàtic un pròdig d’una òpera per cada any viscut (50 anys). Entre les seves 50 obres, podem esmentar:
Ana Bolena, María Estuardo, Roberto Devereux, Lucrecia Borgia, Linda di Chamounix, Poliuto, Le conveniente e d’inconvenienze teatralità, Il campanero, Belisario, Rita, i moltes més.

Fernando di Vicenzo Bellini (Catània, Sicilia, 3 de novembre de 1801 – Punteaux França, 23 de setembre de 1835). Dins la seva curta vida (33 anys), va ser un compositor dels tres màxims representants de l’era del bel canto de principis segle XIX, junt amb els compositors Rossini i Donizetti.

.

La seva obra està composta per les següents òperes: Norma, Los puritanos de Escocia, La sonàmbula, Capuletos y Montescos, El pirata, Beatriz de tenda, La extranjera, Adelson e Salvini, Bianca e Fernando, Zaira. Les àries q’es consideren més relevants son: “Casta diva” de la Òpera Norma, i “O te caro” de Gli puritani.

Amics meus, és per treure’s el barret. Moltes gracies Itàlia, moltes gracies per haver parit tanta saviesa musical. L’Art et fa una reverència. Mestres com aquests són els que recorden a la civilització que el passar per aquest Univers ho fa d’allò més dolç i bonic. Bravo, Bravo! Molta Merda!

Text: Josep Garriga

Recentment, concretament el passat dia 12 de gener 2019, acaba d’estrenar-se la versió clàssica de l’òpera ‘Madama Butterfly’ del genial compositor Giacomo Puccini. La soprano armènia Lianna Haroutounian debuta al Gran Teatre del Liceu amb el rol de Cio-Cio San, que comparteix amb Ainhoa Arteta i també amb Maria Teresa Leva (que substituirà la soprano basca del 13 i el 16 de gener a causa d’una laringitis). També debuta Rame Lahaj (combinant-t’ho amb Jorge de León, que ja va tenir aquest rol el 2013 al Liceu), en el paper de tinent Pinkerton. ‘Madama Butterfly” és un dels títols més representats al llarg de la història del Gran Teatre del Liceu. Fins ara l’han programat en 178 funcions; la primera, el 1909. Us la recomano.

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per