divendres, 14 de juny de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Espurnes

Josep Garriga

Les espurnes són petites,
i constants partícules,
que es fan i es desfan,
il·luminant el nostre seny, amb el foc
de l’esperança.

De vegades les espurnes,
ens exploten els sentits.
No són aclaparadores, són senzilles,
tendres.

Brillen en els nostres ulls,
com noves idees desinteressades.
No en tenen d’enveges, somnis impossibles,
ambicions desmesurades.

No és més feliç qui més  en té,
sinó qui ho sap ser amb el que en té.
No per això deixarem de tenir metes.
No per això abandonarem els nostres
gustos, objectius, il·lusions, projectes.

.

Som conscients del nostre tarannà.
Hi ha gent que ha aconseguit riquesa,
i a pesar de tot continuen caminant
pel sender de l’ambició.

Creuen que amassant capital
aconseguiran felicitat.
Mai satisfaran la set de la necessitat.
La saviesa és la font de la vida.

El saber viure n’és la clau,
per aconseguir la felicitat.
Quan l’economia somriu,
no és fàcil parar.

La feina i la família convé separar.
El seny encén la llum suficient
per, si cal, saber rectificar.
És qüestió de saber-ne combinar.

.

No ens enlluernem amb els possibles.
L’afecte, l’amistat, l’estimació,
és el que més necessita l’ésser humà.
Val més menjar poc i pair bé.

La carícia de l’estimada, el petó d’un fill.
El consell a un nét, el favor a un amic,
són allò que enriqueix la vida.

El verdader tresor de viure,
sens dubte, són les espurnes,
les menudes i petites coses,
que t’omplen de satisfacció i d’amor.

Estima al proïsme i deixa’t estimar.
La conclusió és senzilla i curta,
com el nostre passeig per la vida.

Quan arribem plorem,
quan marxem somriem.
El cel compartirem.

Les espurnes són petites
i constants partícules,
que es fan i es desfan.

Autor: Josep Garriga

.

Poesia guardonada amb el premi Viola dels XXXVII Jocs Florals de la Gent Gran del Vallès 2019 (Sant Cugat del Vallès)

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per