dilluns, 24 de juny de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La gran paradoxa de la vida

.

Cada ésser humà, quan li arriba el moment, té una experiència diferent del descobriment de la seva realitat espiritual.

Segons la Teosofia o Saviesa Divina, que ens explica el procés de l’evolució de l’home, de la naturalesa i de tot el Cosmos, ens diu que ens desprenem del Tot (Déu o el fet Absolut) per emprendre un viatge o periple evolutiu de forma inconscient en els primers regnes de la naturalesa, però ja en consciència quan comencem l’etapa humana. Més tard, segueix l’etapa superhumana i, després d’una duració de temps incalculable, tornem a la mateixa Unitat d’on procedim, en una transformació indescriptible segons les ensenyances que es donen i originàries de l’Antiga Saviesa, que ja existia al principi de la història humana en el nostre planeta Terra. La senyora Blavatsky en el seu llibre “ La Voz del Silencio” ho diu així: “Su mente, como un océano en calma e ilimitado, se extiende en el espacio sin orillas.” i Sir Edwin Arnold en el seu bell poema sobre la vida del Buddha “La Luz de Asia”, ho diu d’una forma semblant: “La gota de rocío se funde en el Mar Brillante.”

.

I és l’analogia que exposaré a continuació perquè ens aporti una mica de comprensió, és a dir, la gota d’aigua que es desprèn de l’oceà, forma el núvol i més tard provoca la pluja, fa néixer un rierol i que després esdevindrà un riu grandiós, i que finalment s’integrarà novament a l’oceà. És la mateixa Mónada – el que realment som – l’espurna divina inicial despresa de la Unitat o el Tot, i que es reintegra novament al Tot, la Vida Una o Déu, com vulgueu dir-li, i conservant la seva individualitat i consciència il·luminada per un creixement inimaginable d’evolució, i preparada per iniciar una nova funció en un Cosmos infinit i que, ara i aquí, naturalment, la nostra limitada ment ja no arriba a poder comprendre tanta grandesa i esplendor.

.

Tanmateix, es produeix un cert desconcert i incomprensió quan l’home desperta la seva consciència en el camí espiritual i, aleshores, ja comprèn que tot el que veuen els seus ulls físics és pura il·lusió perquè la realitat es troba més enllà, en altres mons superiors que ell encara no pot assolir. Que és capaç de pensar, de sentir, de parlar, d’actuar però encara no és conscient de la seva realitat espiritual.

Aquest fet constitueix una paradoxa, per mi potser la més important de la vida humana, és a dir, que allò vertaderament Real és el que és invisible. Al principi aquest fet provoca incredulitat, escepticisme, ateisme i tots els ismes que vulgueu. Si ho considerem, però, en calma i amb un cert interès, aleshores ens adonarem que si l’individu vol trobar el sentit de la seva vida, li cal un esperit de recerca i d’atenció constant per descobrir la Realitat esmentada i que, en definitiva, és el nostre propi autoconeixement i moltes més coses.

Aquest túnel de confusió i de dubtes continuarà però, a poc a poc, a mesura que la ment es vagi il·luminant per mitjà de la intuïció espiritual, el nostre túnel existencial ja tindrà un sentit, perquè la confiança, la convicció i la perseverança, entre altres qualitats necessàries, ens faran intuir la llum al final d’aquest túnel. Per altra banda, aquesta visió transcendent ens ajudarà a adquirir l’autoconeixement, que és el principal objectiu en la nostra actual etapa humana d’evolució i, fins i tot diria, el nostre deure i la nostra responsabilitat per complir el nostre destí espiritual.

Article: Jacint Espel

Imatges: YouTube

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per