dimarts, 16 de juliol de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’art de la queixa

.

Moltes de les ocupacions que omplen el nostre temps quotidià tenen el seu propi art, per desenvolupar-les de la forma més adient i així atansar-se a l’excel·lència. Una ocupació cabdal és la de queixar-se, però esdevenir un bon queixalaire no és pas tasca senzilla.

La imatge del turista ben cofoi surant a la piscina, embotit dins d’un surador gegant mentre aguanta en una mà un còctel, pot ser la viva imatge de la satisfacció. Però aquesta imatge tan idíl·lica comença a esquerdar-se quan ampliem l’angle de visió. I en aquesta visió global hi ha la base de l’art de queixar-se perquè la queixa és un dels maons per construir millores enmig d’un entorn que ens desagrada. I aquest és l’objectiu de la queixa: transformar l’entorn.

.

Transformar l’entorn però afegint que aquesta transformació no implica posar en greu risc la nostra vida. Potser semblarà aquesta matisació que converteix al perfecte queixalaire també en covard, però no és ben bé això. És no voler ser un superheroi que acapari amb la responsabilitat de milers de persones. És no voler ser ni tan sols un heroi. I és així perquè les petites transformacions tenen efectes espectaculars i com més temps visquem asseguts en la queixa més canvis favorables aportarem.

Cada persona és un riu de canvis i, avui en dia, amb el poder d’escampar la comunicació entre persones per mitjà de les noves tecnologies, la queixa aconsegueix, amb més facilitat que en cap altra època passada, assolir llurs objectius.

Queixar-se amb moderació. Ja deia Epicur que cal experimentar plaer però amb moderació. Si posem un bri d’esperança a la queixa potser també obtindrem un bri de plaer al queixar-nos i això ja és molt.

Article: Albert Cebrián

Imatges: pixabay.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per