dimecres, 24 de abril de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’art de simplificar

.

No heu pensat algun cop que si no enteneu determinades reflexions d’Aristòtil, per exemple, no és pas per les vostres limitacions mentals sinó que es deu al fet que Aristòtil s’està expressant malament?

Una expressió dolenta complica l’anàlisi de situacions transcendents. I considero que, molt sovint, la simplificació, com a eina teòrica amb la que poder filosofar de forma escaient, esdevé un parany en el qual l’ésser humà cau de quatre grapes. Un parany és perquè ens acabem creient la simplificació i acabem deixant de banda certes connexions i certs elements de l’anàlisi filosòfica, els quals desenvolupen un paper prou important.

.

Les nostres reflexions podríem dir que funcionen millor quan enfoquen els problemes a partir d’uns blocs mentals simples. I, de fet, si ens posem a estudiar els processos reflexius observarem que la simplificació és inevitable. Però simplificar en filosofia és un art. Cal, doncs, ser un artista de la reflexió per afrontar les grans qüestions que porten segles fascinant i turmentant als éssers humans.

Encara avui en dia hi ha un debat, més o menys present, en determinats conjunts, fruit de la simplificació: Capital-Proletari, Ésser humà-Univers, Res-Tot, Déu-Éssers mortals, Vida-Mort… Com ja han estat establers fa una colla llarga d’anys, aleshores els acceptem i fem una bona becaina mental. Fins i tot no els qüestionem. Però aquests esquemes simplificadors són molt sovint la base dels nostres discursos i, al mateix temps, són la nostra renúncia a reflexionar.

Simplificar té dues cares: l’exposició que ens deixa mig adormits i l’exposició suggerent que ens aboca a la passió filosòfica. I en aquest món que freqüentment ens el vesteixen de gris, cal entomar qualsevol passió que se’ns presenti, per petita que sigui.

Article: Albert Cebrián

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per