diumenge, 21 de abril de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’origen de l’univers

.

Deixant detalls sobre la teoria del Big Bang, si hom accepta aquesta teoria, sorgeix immediatament una qüestió que ha esdevingut popular: què hi havia abans del Big Bang? No hi havia res, buit total; aquesta pot ser una resposta. Una altra més matisada: apareix el temps i apareix l’espai, quan s’inicia el Gran Pet, per tant abans no hi eren. Fins aquí bé. Ens ho podem imaginar, tot emprant el símil d’una explosió convencional, o millor, d’una explosió de Hollywood. Però si, per exemple, afegim noves dimensions que també apareixen juntament amb el temps i l’espai, aleshores, tenim una nova visió de la teoria. Una nova visió que pot fer trontollar la validesa de la teoria. Afegir dimensions com la permanència, la unicitat, el no retorn al passat, la causa-efecte, l’atzar o la constància complica la consistència d’especular en un instant inicial on es passa del no-res al tot.

.

Hi a alternatives més raonables al binomi no-res/tot. Un binomi del tot emmetzinat dins del paisatge de la reflexió. Sempre podem reconceptualitzar aquest parell de termes difícils de pair. Però com els reconceptualitzem?

Tots ens fem la idea abstracta del tot i el del no-res amb una certa facilitat. El que passa és que quan eixamplem la visió i globalitzem l’abast d’aquests termes tenim dificultats per comprendre’ls com a reals. Més enllà d’una fantasia més o menys barroera, entenem l’eternitat? O entenem l’absència del temps? Potser podem entendre millor les absències de certs fenòmens reals. I així, pensant absència per absència podrem desbrossar el terreny per acabar imaginant què hi havia abans de la Gran Explosió. Si és que hi ha un origen de l’Univers. En tot cas és més fàcil plantejar amb fermesa un origen de l’Univers quan l’Univers no ho és Tot.

Article: Albert Cebrián 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per