dilluns, 22 de abril de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Què està passant amb el camp magnètic de la Terra?

.

Va ser el 1831 quan James Clark Ross va localitzar el pol nord magnètic de la Terra. Aquest estava situat molt a prop de la costa oriental de la Península de Boothia, a l’Àrtic canadenc; i dic “estava” perquè ja no es troba en aquella ubicació sinó que està força més lluny.

En els darrers 200 anys aquest s’ha mogut de forma constant sense seguir cap lògica, proporció geomètrica, física … res … s’ha mogut de manera impredictible però suficientment estable com per poder construir un sistema mundial de navegació. Però a dia d’avui, el pol nord magnètic, s’està movent tan ràpid que els experts en geomagnetisme es veuen forçats a actualitzar el model magnètic mundial anys abans del que seria necessari.

Aquest model magnètic mundial no és només una curiositat de la ciència, ni un mapa sinó que és el model que permet la navegació de vaixells, avions, transports en carretera, Google Maps, etc. que permet establir rutes amb una molt bona precisió per evitar accidents i altres riscos.

.

Els errors que causa actualment el pol nord magnètic no són preocupants per a la vida real; però sí que ho són per a la navegació, ja que, com a dada, la darrera versió es va fer el 2015 i  havia de ser vàlida fins al 2020. Un grup d’investigadors de la NOAA i de la British Geological Survey es van adonar que, a principis del 2018, ja estàvem a punt d’excedir el límit acceptable dels erros que el sistema podria provocar per a la navegació.

A la revista Nature, el geomagnetista de la Universitat de Colorado Boulder i coordinador del projecte que permetrà posar un pegat al model fins a la seva actualització el 2020, comentava: “l’error no ha parat d’augmentar en cap moment”. En tot cas, aquest pegat havia de sortir però s’ha endarrerit pel tancament del Govern nord-americà.

Però què està passant realment?

Doncs sembla que no està massa clar. La sensació que es té és que, al moviment normal del pol se li ha de sumar uns canvis profunds en el nucli líquid de la Terra. El que més mal fa és que tot aquest assumpte ha sorgit tot just després de fer la darrera actualització.

S’hauran de fer esforços per millorar els models geomagnètics, en un món cada cop més globalitzat i automatitzat, ja que no es pot permetre que el sistema “caigui”. Si durant els anys 90 el pol nord magnètic es movia a raó de 15 quilòmetres per any fins arribar als 55 quilòmetres, es preveu que durant les dues primeres dècades del segle es mogui molt més que en els darrers 100 anys.

Article: Vicenç Llobet

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per