dimarts, 16 de juliol de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Sueño’, d’Haruki Murakami

Portada del llibre

Una cosa molt dolenta ha d’ocórrer perquè de la combinació Haruki Murakami i Libros del Zorro Rojo no surti un llibre meravellós. I com això no ha passat els hi ha tornat a sortir, en l’estela d’aquell ‘Asalto a las panaderías’ que vaig ressenyar aquí fa ja uns mesos. En aquest cas tornen a la càrrega amb Murakami amb un altre relat il·lustrat per la ja mítica Kat Menschik i traduït també per un altre nom habitual en els llibres de Murakami en espanyol, Lourdes Porta. En aquest cas parlem de ‘Sueño’.

Segurament em repeteixi però no puc passar sense destacar la qualitat d’aquests llibres. Ben cuidats, perfectament editats, sense una sola errata i a sobre desprenent una olor increïble. Si els textos de Murakami ja de per si mereixen la compra, sumar-li a ells les il·lustracions de Kat Menschik i la genial cobertura de Libros del Zorro Rojo fan d’això una compra obligada.

En aquest relat, escrit pel japonès en 1990 i publicat per Libros del Zorro Rojo en primera edició al novembre de 2013, Murakami ens posa davant d’una narradora que explica la seva pròpia experiència. I com és normal en ell aquesta experiència tindrà poc de comuna. En ella la narradora confessa que no pot dormir. Retrotraient-se al passat, associa aquest moment a una altra època passada en la qual va estar també uns dies sense poder dormir. Però aquesta vegada és diferent. Una nit es fica al llit, té una espècie de paràlisi del somni en la qual veu una figura mullant-li els peus sense ella poder moure’s i, quan per fi pot, s’adona que ja no té més son. Ni en aquest moment ni mai. Tot això la portarà a plantejar-se els seus hàbits (mestressa de casa amb fill i marit que només surt per a comprar o anar a la piscina), la convivència amb els seus i fins i tot la seva vida. No dormir la portarà a trobar aspectes ocults de la seva vida que sembla que només surten a la llum, en contrast, amb la foscor de la nit. Aquestes nits en les quals fins a aquest moment dormia ara són un lloc en el qual trobar plaers ocults com llegir una bona novel·la (‘Anna Karénina’, de Tolstoi), inflar-se a xocolata o prendre’s unes quantes copes de brandi. Tot el que ja va deixar per tenir una vida adulta.

Però aquesta vida adulta s’enfonsa per la falta de son. Ja no sap si realment estima al seu marit, ni tan sols si li cau bé. No sap si, fins i tot, si es cau bé a si mateixa. Totes aquestes hores lliures, totes aquestes hores sense descans (que no semblen passar factura a la seva vitalitat, al contrari) fan que la seva ment viatgi com un rizoma per tots els racons oblidats de la seva vida, del que ella realment és. No dormir per a despertar.

I així, a poc a poc, passant els dies, s’obre a una nova vida. Té més energia, surt amb cotxe o a fer passejos a la nit mentre tots dormen; compra, menja i beu xocolata i brandi d’amagat; es distancia cada vegada més dels seus. I tot per a acostar-se a ella mateixa. El final, com tot el que passa amb Murakami, és totalment obert, perquè en realitat la clau de la literatura de Murakami, ja siguin contes o novel·les, amb les seves frases curtes i la seva escriptura aparentment senzilla, és viure el conflicte que sempre hi ha per sorpresa en els seus personatges, viure el canvi, ser partícips de com algú deixa de ser ningú. Encara que només sigui per una estona. El mateix que et pot ocórrer a tu, que en realitat et passa, quan obres un dels seus llibres.

Article: Víctor González | @libresdelectura

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per