dimecres, 20 de febrer de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Una poesia ben actual

Imatges: YouTube

Donades les difícils circumstàncies polítiques en què es troben avui en dia Catalunya i Espanya, he pensat que aquests versets captarien d’una manera magistral tot aquest panorama. Penso que no calen gaire comentaris, i simplement dir que Catalunya ha sigut sempre per Espanya com una vaca que no s’han cansat mai de munyir, i pensant que aquesta mamella catalana no s’esgotaria mai. Però els temps canvien i em fa l’efecte que aquesta vaca ja està cansada que la munyin d’una forma tan injusta, descarada i políticament inacceptable.

Esperem que la dita vaca no sigui la vaca de la mala llet, com la del poeta. Tots sabem que les coses sempre és millor solucionar-les pacíficament i no pas amb violència. Però recordem, i acabo, amb les paraules d’un reconegut teòsof, el Dr. I.K.Taimni, que digué: “La Vida és un Mestre implacable, i el que no se soluciona amb la intel·ligència, s’ha de fer amb la violència.” És a dir, l’Evolució ha de fer el seu Camí, costi el que costi.

La vaca suïssa 

.

Quan jo m’ esmerço per una causa justa,
com mon Tell sóc adusta i arrogant.
Prou, s’ha acabat, aneu al botavant,
vós, galleda i tamboret de fusta.

La meva sang ja no peix la noia flaca,
ni s’amistança amb el cafè pudent,
vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni que baixi un àngel expressament.

Encara teniu la indefensa cabra,
que sempre tingué ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre,
tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs ja ho sabeu, he pres el determini,
l’he bramulat per les comes i els fondals,
i no creieu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que si no fos tan llega,
amb lletra clara cantaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega.
Jo sóc la vaca de la mala llet.

Joan Oliver ( Pere Quart )

Article: Jacint Espel

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per