|
Miquel Beltran Carrete | Cabrils
A Cabrils, al Maresme, un home es troba vivint al seu pis
ill·luminant-se amb espelmes i una lot i cuinant amb un fogonet de
camping gas...
La notícia podria fins i tot romàntica si no fos perquè l'home ha
de complir i complirà molt aviat una ordre de desnonament...; si no fos
perquè la situació en què es troba li està comportant la impossibilitat
de cap tipus de custòdia dels seus fills....
Un català, home de bé, d'aquells de mena: emprenedor, treballador,
lluitador,... Durant vint anys a exercit com a mestre a l'escola
pública, a Premià de Mar. Allí és algú molt estimat i valorat... Quan
surt a passejar perceb les mostres de carinyo d'quells, famílies i
exalumnes, que l'han conegut en la seva tasca educativa.
Va deixar el magisteri fa dos anys i poc més: un llibre escrit per
ell havia guanyat una menció honorífica al Premi d'Assaig Pedagògic
Joan Profitós... Volia estructrurar i promocionar allò que defensava:
l'educació per la pau i la convivència, una educació real i efectiva
dels sentiments i les emocions, un reforç del més elemental civisme, ...
També volia acabar una novel·la, un somni formatejat com a diari,
un tractat en prosa poètica dedicat al difícil art d'estimar... I la va
acabar. I ja n'ha aconseguit dues edicions, disfrutant d'una molt
emotiva rebuda per part dels lectors... Com no? Especialment de lluny
de casa, a Latinoamerica...
Sí, ja sé, no s'ha nombrat el títol dels llibres: no vol que ningú interpreti que escriu aquesta carta per a promocionar-los.
Com anava escrivint, un home de bé, un català de mena... Quan era
petit, eren temps de dictadura, la seva mare li cantava el virulai, el
cant dels ocells, l'emigrant... "Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,
quan de tu hom s'allunya d'enyorança es mor..." Fins i tot el varen
portar a l'única escola de Barcelona en la qual es donaven les classes
en català: el Costa i Llobera...
A Cabrils, al Maresme, un home està vivint els seus darrers dies
al seu pis i, sota la llum d'una espelma, escriu: "El meu país, com
deia l'enyorat Llach, és molt petit... Sino fos perquè tinc els fills
aquí marxaria ben lluny... "Dolça Catalunya, pàtria del meu cor..." Un
cant preciós, sí, però quan t'he necessitat, m'has trencat el cor..."
El més d'octubre del 2007 un home va presentar tres denúncies als
Mossos d'Esquadra i als Jutjats de Mataró: estafa, apropiació indeguda,
injuries i calúmnies greus... Algú molt pròxim, el germà gran que havia
acollit a la seva llar durant un any per a salvar-lo de la misèria, se
li havia quedat amb tos els estalvis...
I l'home va esperar, mentre intentava processar el seu dolor i el
dels seus fills, mentre lluitava desesperadament per a recuperar
l'economia familiar del cop rebut... I l'home va esperar? I l'home va
desesperar...
Al gener, quan va veure que ja no podia pagar el lloguer, va
començar a demanar explicacions, a exigir accions judicials... Va
escriure al Síndic de Greuges, al Degà dels Jutjats de Mataró, al
Consell Superior de Justícia, a ... Res! A la fi va presentar denúncia
contra l'Administració de Justícia Catalana, per la negació d'una
tutela judicial efectiva a la víctima i per permetre una dilació
excessiva en un procés judicial, causant danys irreparables a qui
espera l'ampar de la justícia... I? Res!
La propietària del pis, amb tot el dret, va presentar al febrer
una denúncia als mateixos Jutjats de Mataró, per impagament. Van fixar
un judici de desnonament el 9 d'abril... Per què a ella sí i a l'home
no? Potser era més catalana? Potser perquè ella tenia un advocat de
pagament i l'home n'estava suplicant un d'ofici?
Després, la propietària del pis, ara sense cap dret, li va fer
retirar la llum i el gas a l'inquilí... L'home ho va denunciar als
Mossos d'Esquadra de Mataró: "Són delictes greus de coacció i
segurament donaran peu a un judici ràpid, en una setmana o deu
dies...", li van dir a l'home...
Passats deu dies va anar a preguntar als Jutjats de Mataró per les
seves denúncies. A la pantalla de l'ordinador posava, al costat de les
dues denúncies: "INHIBIDO"... "Què vol dir això?" Va preguntar incrèdul
l'home... "Ho hem passat al Jutjat de Pau de Cabrils"... li van
respondre...
I així anem, als Jutjats de Cabrils sembla que encara no les han
rebut... I ja fa més d'un mes de les denúncies als mossos... I així
anem: Un home, a Cabrils, al Maresme viu al seu pis il·luminant-se amb
espelmes i una lot, cuinant amb un camping gas... A la seva filla
petita, en quinze dies, li han deixat veure 3 hores...
Seneca va escriure, ja fa molt: "Quan la Justícia actua massa tard
esdevé Injustícia"... Tomás de Aquino va dir, fa menys: "La Justicia
sense misericòrdia és crueltat"
I l'home, sota la llum de l'espelma, escriu, mentre va pensant: "I
si em declaro en vaga de fam? I si em lligo amb cadenes a les portes
dels Jutjats? I si...? Com podria arribar als mitjans de comunicació
per a denunciar, per a sol·licitar la pressió de l'opinió pública?
"La premsa és l'artilleria de la llibertat", ho va dir Hans
Dietrich Genscher... "Potser amb una acció desesperada em prestaran la
seva pòlvoria?"
No caldrà, va concloure l'home: a Catalunya, la seva Catalunya i
la de molts d'altres homes i dones de bé, el sol fet que algú hagi vist
la seva vida escapçada per culpa de la injusta i cruel Administració de
Justícia de la Generalitat de Catalunya, ja es mereix esdevenir una
notícia que vegi la llum, aquella llum que sol enlluernar als ineptes i
els obliga a rectificar...
| Comentaris >> |
 |
 |
