La carn cerca a la carn.

I és veritat.

La carn és allà, asseguda, arrugant-se, corroint-se a la seva pròpia tragèdia de carn sola.

La carn és la que plora, sobre la carn premem els nostres dits de carn.

El dolor és només de la carn.

De la carn és la cicatriu , i la tremolor, l'erecció i l'espasme.

Què ens fa mal si no és aquella carn que plora a sanglot i crit.

Que plora a escalpels

i a contrabaixos

que plora de dia. Tota la nit.

És la carn, que no en té prou amb la carn.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Hi hauria prou amb que t’apropessis a mi amb els ulls tancats i em despullessis de tanta pena que m’afluixessis dels malucs aquest abandó  i el deixessis caure.

Que m’aprenguessis de nou, que em deixessis pentinar-te el cabell perquè sota tot aquest sanglot tinc tanta dolçor emmordassada, tanta carícia òrfena, tanta felicitat asseguda a la sala mirant un rellotge aturat, tant de riure avorrit de no trobar-se.

Tanta follia i dolor amb aspiracions de sol. Aquesta alquímia teva.

Hi hauria prou amb que tanquessis els ulls i t’apropessis a la meva veu.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Com qui obre un llibre i s'insufla d'aquella olor a nou, com qui fa torrades i les segueix pel passadís fins a la cuina. Com qui veu per primera vegada la neu, i sacseja els braços i dóna voltes, foll de felicitat, i eufòric treu la llengua per a intentar assaborir-ho. Com qui abraça quan sap que serà la darrera vegada, i vol estrènyer fins a l'escany, fins que es resolgui aquella distància que sembla infinita, i hi ha ansietat i ràbia en els braços que s'atenallen, i és una sensació nova perquè mai abans volgueres esborrar aquells centímetres, i mai abans t'havia semblat possible. Com quan mires a algú, i no hi ha aire als pulmons, i és com si fos la primera vegada que veus, no quelcom meravellós, sinó la meravella. Com fascinat i incrèdul. I ple de fe. Com mires quan la bellesa et satura i se't fa una bèstia a l'estómac i t'esgarrapa desde allà afora fins al propi centre. Quan ets tant feliç que ets a punt de plorar. Com quan tens tant a dir-li, perquè per primera vegada parlaràs, parlar de debò, amb una altra llengua i unes altres regles gramaticals i plous en silenci amb els ulls ben oberts. Com quan plores, i saps que no deixaràs de fer-ho, i ploraràs el cabell, i les galtes, estas plorant els braços, i els canells, plorant el sexe i els malucs, plorant els gestos i la mateixa vida.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la