Val la pena abandonar la humilitat i la intel·ligència per la bellesa i la vanitat? Em pregunto això diàriament i segueixo sense trobar resposta. Parlo amb els meus afins i em miren com si estigués boig. Ells consideren que ser bell és ser poderós, que la consciència i la raó són recursos secundaris que utilitzem els menys agraciats físicament, per a sentir-nos valorats en algun àmbit. No estic en absolut d'acord. La bellesa, com tothom sap, és efímera i aleatòria; no obstant això la raó preval sobre tota la resta, encara que per si mateixa no serveixi per a res. Però és realment valuosa una cosa que no és útil? de què ens serveix ser llestos o tenir capacitat de raciocini si no podem aconseguir res tangible amb això? Al cap i a la fi viuré el mateix temps que algú superficial, estúpid i bell. O és que la consciència de les coses amplia les nostres experiències més enllà del temps i de l'espai? vivim per tant les mateixes coses a més nivells? es pot considerar això un enriquiment personal? o simplement intentem consolar-nos i enganyar-nos a nosaltres mateixos per a no admetre que vam néixer per a fracassar? En qualsevol cas, em quedo amb la frase que em va dir un dels meus germans ahir, mentre menjàvem unes fulles de morera.

- Si saps que no té solució per què et preocupes? Nano, deixa de menjar-te l'olla i prepara’t per a fabricar el teu capoll o seràs l'últim en transformar-te en papallona.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Va buscar el nom de la seva parella a l'agenda del mòbil, i va pressionar el botó verd.

-Què vols? - La seva veu era tremendament freda. Estava empipada.

-Amor...?

-No em diguis així. Ja no estem junts. Què vols?

-Només volia demanar-te perdó pel que et vaig fer. Va ser només una aventura, jo només t’estimo a tu.

-Què és aquest soroll que s'escolta de fons?

-El vent. Amor, et prometo que jo només t’estimo a tu, ets la dona de la meva vida. Volia que ho sabessis.

-Ara ja és una mica tard no et sembla? - El seu sarcasme era punxent, rígid.

-Ni que ho diguis...

I després de mil quatre-cents cinquanta-dos metres de caiguda lliure des de l'avioneta, ell i la seva culpabilitat van morir aixafats contra l'asfalt.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

-I recordeu, fills meus, el dimoni s'amaga darrere de tots els indrets. Sap allò que penseu i mai us atrevireu a dir. El maligne és molt llest i espera que en qualsevol moment caigueu en la temptació del pecat i la depravació per a poder endur-se la vostra ànima, i obligar-vos a jeure eternament en l’avern. Sigueu purs i no us deixeu portar per l'instint, fills meus, i el Senyor us acollirà en la seva llum i glòria infinites pels segles dels segles. In nomine patris, et fili, et spiritu sancti. Amén.

-No creu que ja va sent hora de deixar tota aquesta merda, senyor Wojtyla? - la veu venia d'on haurien d'estar els fidels, i no obstant això només hi havia una misteriosa silueta asseguda en una cadira plegable, enmig del desolador buit al que semblava dirigir-se La Seva Santedat. Per la postura, semblava estar realment fastiguejada d'escoltar un sermó després d'un altre.

-Sí, tens raó, però és difícil desfer-se dels vells costums, estimat Judes.

I junts van anar caminant carrer amunt, en direcció al Palau de Concerts. Aquella nit tocaven Kurt Cobain i Jim Morrison, en un duet memorable que, ni tan sols a l'Infern, ningú pensava perdre's.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la