En el nostre món passen coses increïbles. Són, paradoxalment, les més quotidianes.

Per exemple, plou: suau o furiosament l'aigua cau del cel.

Per exemple, neva; cada vegada menys, sí, però de tant en tant neva. I no sé a vostè però a mi aquesta substància blanca em desconcerta.

I els petons? Què me'n diu dels petons? Aquest costum de succionar-nos els uns als altres amb els llavis; la manera, en fi, tan curiosa en que copulem.

I després hi ha les rebaixes i... les escales: aquesta forma tan inquietant en que es plega el terra quan menys t'ho esperes.

Intento no mostrar fascinació. Obro el paraigües o poso les cadenes al cotxe mostrant més contrarietat que sorpresa. Beso i em besen; em compro un abric al maig; a l'octubre congelo el besuc que soparé al Nadal.

En fi.

I el foc? Què me'n diu, doctor, del foc?

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

La dona del tren desplegà el diari.

L'home que viatjava al seu costat hi desvià la mirada. Al començament, de manera tímida; després, havent-se posat abans unes ulleres graduades, amb total desimboltura. Es sentia incòmode així, amb el cap de costat, i acabà per passar-li el braç per les espatlles.

Si vol vostè donar-li un cop d'ull senyor... -s'emprenyà ella, doblegant-lo i oferint-li-ho.

L'home del tren l'obrí llavors per la secció d'esports.

La dona desvià la mirada cap a les notícies. Al començament, de manera tímida; després, sense cap vergonya.

Es sentia incòmoda així, amb el cap de costat, i acabà recolzant-lo sobre l'avantbraç d'aquell individu.

Acabaren fent l'amor en un hotel que s'anunciava a la pàgina 14.

En fi.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Hi va haver un temps en el que vivia al costat d’un camp de futbol. Les tardes de diumenge podia veure les encontres que disputaven voluntariosos equips de Regional Preferent. Un edifici més alt m’impedia veure la meitat de l’estadi; vaig haver d’inventar molts gols, arriscats avançaments per la banda i memorables parades.

Més tard em vaig traslladar a un bloc proper a l’estació: des del seu balcó podia veure els vagons posats a les vies. Un pavelló industrial m’ocultava les andanes dels trens de llarg recorregut; intuïa pressuts viatgers, emocionats comiats, gestos passionals i continguts.

Vaig venir després a viure a aquest apartament fronter al teu. Diàriament et puc veure passejar per la casa; llegir al menjador, traginar a la cuina. Una torre d’oficines m’oculta la teva cambra; t’imagino...

En fi.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la | traducció: Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la