Tot i que, normalment, les solucions a necessitats quotidianes, diguem-ne ecològiques o més adientment dites respectuoses amb el medi ambient, acostumin a sortir cares per la butxaca del consumidor ens trobem amb casos en que no és així.

Amb el temps s’han anat perdent costums i mesures d’estalvi que abans eren el pa de cada dia. Aquella manera de viure més austera i que ara potser només recorden els avis, resulta ser una mesura protectora del medi ambient.

Els exemples són molts i molt típics. En comptes d’embolicar un entrepà amb paper d’alumini, es pot fer servir una bosseta de roba, reutilitzar recipients, aliments com el pa dur per fer mandonguilles o d’altres, apagar el llum de l’habitació quan ja no hi som, la televisió, la radio... I és sobretot en quant al consum energètic on més directament podrem incidir en l’estalvi i alhora en una reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

Per entendre aquesta filosofia de “l’austeritat”, primer cal tenir present una premissa: l’estalvi sistemàtic, malgrat sigui petit, genera beneficis. Així, si no ho fem de forma sistemàtica no observarem cap avantatge econòmic.

Un exemple: si cada dia fem servir 30 centímetres de paper d’alumini per embolicar l’entrepà, i un rotllo porta 30 metres, en 20 setmanes (de 5 dies) l’haurem exhaurit. Si posem que cada rotllo val 2 € i que 20 setmanes són 5 mesos, a l’any haurem estalviat 4 €. És una quantitat irrisòria, però qui no s’ajup per recollir 4 euros del terra?

En quant a l’estalvi d’electricitat ens serà de gran utilitat engegar els aparells elèctrics a una regleta de manera que quan anem a dormir o sortim de casa, sols apagant la regleta ens assegurem de que cap d’ells no continuarà consumint energia en estat de “stand by”. Cal vigilar la TDT que no té opció d’apagat, sinó que està permanentment encesa tret que la desendollem.

De fet la qüestió essencial és que fer servir paper d’alumini en comptes d’una bossa de roba no augmenta la qualitat de vida i ningú es qüestionarà si apagar una regleta per les nits suposa una pèrdua d’aquesta.

Una altra manera d’estalviar energia i diners és l’anomenada “conducció eficient”. L’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) va presentar fa uns anys el “Manual de Conducción Eficiente para Conductores del Parque Móvil del Estado” que es pot descarregar fàcilment d’Internet si posem el títol al buscador. Entre d’altres beneficis, la conducció eficient pot fer estalviar entre un 10 i un 25% del combustible, reduir la contaminació acústica, evitar l’estrès del conductor, accidents i fins i tot reduir el manteniment del vehicle. Cal afegir,2 són degudes consum de combustible pel transport de carretera. a més, que el 40% de les emissions de CO

El seguiment massiu de la conducció eficient suposaria una reducció important de les emissions de diòxid de carboni, ajudant així a que l’estat arribi finalment a l’acompliment del protocol de Kyoto que, no ens oblidem, encara no acomplim.

Com a colofó només dir que jo practico la conducció eficient i que realment els resultats d’un seguiment del manual són més que satisfactoris.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

“Ni el més vell dels vilatans recorda una inundació com aquesta!”, “cada any plou menys!”, “aquest rierol, quan jo era nen, baixava ple!”, “si és que ja no plou com abans”. I és que si sou assidus a la conversa britànica és molt possible que us sonin aquestes frases i ben segur que ho heu sentit a dir més vegades que dies i que llonganisses. Però què hi ha de cert en tot això? Realment hi ha hagut un descens pluviomètric pronunciat o s’han incrementat les rierades? Per què ja no baixen com abans els rius?.

Anem a pams. Segurament us ha vingut al cap el fantasma del canvi climàtic, però no tot té a veure amb això, doncs el clima mediterrani sempre s’ha caracteritzat per ser altament variable. Tot i així és molt cert que els seus efectes ja es deixen veure i que la temperatura global s’ha incrementat en 0,74º C durant l’últim segle. A la península ibèrica aquest increment ha estat més pronunciat; a l’observatori del Turó de L’Home (1706 m), per exemple, s’ha detectat un increment de les temperatures d’1,2º C durant els últims 40 anys. Tanmateix no totes les variables climàtiques han quedat afectades.

Pel que fa a la pluviometria peninsular es poden distingir tres zones amb comportaments diferents durant les últimes dècades. Per una banda, només els observatoris més meridionals constaten una certa disminució de la precipitació, mentre que els més septentrionals i atlàntics denoten una lleugera tendència a l’alça. La resta del territori, en la qual es troba Catalunya, no mostra cap tendència en quant a la quantitat de precipitació recollida anualment.

D’aquesta manera podem afirmar contundentment i amb claredat que sí, vivim en un país més càlid que el de fa 30 o 40 anys però que d’altra banda continua plovent tant i de forma tan irregular com ha estat plovent durant temps immemorials.

Així, si plou el mateix, per què no baixen els rierols? Bé, el canvi d’usos del sòl que ha patit el país és en part responsable. L’abandonament d’activitats tradicionals com la silvicultura o la ramaderia i l’agricultura ha portat a un increment de les masses boscoses, el que es tradueix en un increment en la demanda d’aigua dels boscos. Per fer-vos una idea, un bosc d’alzina al que li plogui 100 L/m2 aproximadament evapotranspirarà  91 L/m2 i només 9 L/m2 podran drenar per la conca hidrogràfica, mentre que si no hi hagués bosc el drenatge seria molt superior i per tant, els rierols baixarien molt més. A més, un increment de la temperatura com el que estem patint comportarà, sens dubte, un increment en el consum d’aigua de les masses boscoses.

D’altra banda, cal tenir en compte la urbanització desaforada que ha patit el nostre entorn i que, a vegades, té més conseqüències de les que es poden apreciar a simple vista. Un bosc d’alzina drena només un 9% de l’aigua rebuda, que pot anar a rius o aqüífers, mentre que una urbanització drena absolutament tota l’aigua que li arriba de forma immediata, i per descomptat impermeabilitza el sòl de manera que es perd capacitat de recàrrega dels aqüífers. Un exemple clar el trobem al delta del Llobregat, on s’ha edificat més en 20 anys que en els 2000 anteriors, provocant un descens pronunciat del cabal dels aqüífers.

L’increment poblacional, per descomptat, és l’altre factor que ha fet minvar el cabal dels nostres rius, doncs és l’home i les activitats que duu a terme el que més afecten al volum d’aigua de les grans conques hidrogràfiques

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Estudiant filosofia em va arribar una història que parlava d’un gall d’indi molt curiós. Aquest prenia nota de tot el que passava al seu voltant i, si creia que els fets seguien una cadena lògica d’esdeveniments, n’elaborava una llei. Així, l’animaló es dedicava a generalitzar a partir de fets concrets, al més pur estil inductivista. Tant és així que, després de gairebé un any de minuciosa observació, es va adonar que cada dia, a les nou del matí, l’amo li portava el menjar, però... ai las! Quina sorpresa s’endugué quan el dia de Nadal, en comptes de donar-li de menjar, el va preparar per dinar. La moralina de la història està més que clara; l’inductivisme comporta un cert risc d’error.

Tanmateix, avui dia encara romanen comportaments d’aquesta índole, com en el cas de l’oposició aferrissada a les avionetes anticalamarsa. Recentment, vaig rebre un e-mail on s’explicava la maldat d’aquestes avionetes i de l’ens ocult que les pagava. I es que sembla ser que hi ha un sector de la població convençut que les avionetes no només eviten les calamarsades sinó que fan el mateix amb la precipitació; afirmen haver vist núvols amenaçant pluja, passar les avionetes i fer-se el sol i fins i tot culpaven a aquestes de la sequera que patíem recentment.

Bé, res més lluny de la veritat. La “sembra” o bombardeig de núvols és un procés dut a terme mitjançant la dispersió de iodur de plata o glaç sec (CO2 sòlid) en el si de núvols de composició mixta líquid-sòlid, com són  cumulonimbus, altostratus o nimbostratus, amb la finalitat d’aconseguir precipitació o que no es formi calamarsa en el cas dels cumulonimbus. El iodur de plata, que en la seva forma sòlida és molt semblant a les microgotes sòlides dels núvols, s’uneix a aquestes de manera que quan assoleix un cert pes cau per efecte de la gravetat en forma líquida, evitant així la formació de pedra.

Estudis fets a Israel, on fa més de 30 anys que es fa servir aquesta tècnica, mostren que la sembra sistemàtica pot arribar a augmentar la precipitació en un 15%. A més, la quantitat de iodur de plata injectat als núvols és tan petita, que la concentració que descarrega amb la pluja no presenta efectes adversos sobre els organismes. Tanmateix, si que s’ha de tenir en compte que el que fa aquesta tècnica no és injectar més humitat a l’atmosfera, sinó fer-la precipitar allà on es vol, de manera que sí que podria reduir la precipitació en regions veïnes. Tot i això, està clar que ni la sequera és culpa de les avionetes ni aquestes “destrueixen” els núvols i que si la gent veu passar avionetes i fer-se el sol no vol pas dir que aquestes l’hagin fet sortir, sinó simplement que potser aquell dia, les condicions meteorològiques no eren les més favorables per a la precipitació, tot i que això pugui passar repetides vegades.

Així que, des d’aquí convido a tots els retractors de les avionetes anticalamarsa que tinguin en compte la història d’aquell pobre gall d’indi i es documentin sobre aquest tema que és més que interessant i que obre les portes a tot un ventall de possibilitats meteorològiques i climatològiques.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la