Pressa. Va vinga que tinc pressa. Sempre anem amb presses.

Pressa per creixer i arribar a l'adolescencia amb ànsies de cremar la llibertat. Una llibertat ofegada per els deutes, les responsabilitats i les histèries d'una societat fabricada per grans.

Som esclaus del temps, torturats amb els segons que manquen per cavar la nostra tomba parellada.

I tú, ara, diràs que tens pressa i marxaràs sense dir res pero no t'amoïnis col.lega, una vida sencera ens queda per retrobar-nos en el temps.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

La Maru no vol sortir al carrer, diu que té por.
La Maru no vol quedar a prendre un café, diu que li fa vergonya.
La Maru no vol anar a la platja, diu que se sent observada.
La Maru. s'ha oblida't qui és ella mateixa.

I abans, la Maru era la millor mare, la millor amant, la millor companya, la millor treballadora, la millor confident de les nostres históries, la millor de les millors persones.

El seu amor li cridaba que era una vella amargada.
I ella se'l va creure.
El seu cap li digué que no feia res bé.
I ella se'l va creure.
Els companys la criticaven tot rient-se a la cara.
I ella se'ls va creure.
Els seus fills s'oblidaven de dir "Com t'estimo mare".
I ella se'ls va creure.
Tots a l'hora entonaven "Ja no serveixes per res. Maru, ets una dona acabada"
I ella, se'ls va creure.

I ara, es confon amb un drap vell i brut, arraconada a la seva butaca esperant la fi d'un altre dia sense ànima, somiant amb el princep blau que la portarà a fer un volt per les estrelles.

La Maru... ja no troba el "Per què" de viure.
La Maru no vol escoltar-me, diu que parlo massa.
La Maru no vol parlar-me, diu que no sonen les seves paraules.
La Maru no vol al mirall mirar-se, diu que la dona que veu l'espanta.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la