Caus a l’arena, el sol despullat esquinça la teva pell d’amazona indòmita. De res serveix que provis d’escalar el mur de fusta que et separa dels espectadors, la petita escala que pot ser en breus segons el pas que et dugui a l’alliberament.

El públic xiscla perquè pressenteix la teva sang propera. Tu, mentre, et disposes al combat i sents que la teva vida penja d’un fil i torna a ser viscuda amb la intensitat d’una pel·lícula rebobinada molt més de pressa del que el seu ritme permet. Te’n recordes que eres una jove anglesa de vint-i-dos anys que marxares de vacances cap a terres exòtiques, moguda per ideals pseudo-romàntics i amb el desig de perdre la virginitat, perquè calia reconèixer-ho, aquest tema s’havia convertit per tu en una idea obsessiva que t’havia mortificat en els darrers mesos de la teva vida.

Totes les teves companyes ja havien perdut el que tu mantenies inèdit.

De sobte, tornes a la realitat. D’un racó surt el brau feréstec i el públic torna a gaudir col·lectivament, mantenint però aquesta vegada el silenci. T’oposes amb totes les teves forces sabent que en el fons desitges ser víctima i no botxí. El brau et desafia amb el seu esguard i continua el silenci esfereïdor de la multitud. S’apropa salvatge cap a tu i et penetra mentre dolls de sang omplen la sorra de la plaça, i sents que el sol brolla amb més força que mai mentre gaudeixes el dolor.

Quan tornis a casa constataràs que aquesta vegada el viatge haurà servit per a satisfer els teus objectius més íntims i per fi et sentiràs plenament realitzada.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

JM havia estat un escriptor frustrat des de petit, mentre els seus companys d’afecció guanyaven tots els premis literaris, ell no es menjava una rotllana, i això va fer que engendrés al seu interior un odi contra els premis.

Es passà anys estudiant-los tots, fent gràfiques dels jurats, les dates d’admissió i d’adjudicació... Això es convertí en la seva vida i quan sortia del treball, així com altres persones col·leccionen papallones o segells, ell es dedicava a investigar sobre els guardons de poesia o narrativa i a preparar-se pel gran dia.

Havent estalviat diners demanà l’atur i llogà una secretària. Començà a escriure-  seguint tota la teoria que havia preparat- i a guanyar petits premis. Els mateixos treballs els presentava a altres certàmens i feia combinatòries espectaculars.

En un any guanyà quaranta-cinc premis i arribà -en dos anys més- a la professionalització del tema.

La seva única feina consistia, elaborar, barrejar i investigar la dinàmica dels certàmens i construir una literatura adient que li servís per a aconseguir la victòria.

Arribà a convertir-se en un obrer de la paraula (fita que sempre havia cobejat) i amb el temps aixecà un imperi, contractant primerament algunes persones que li feien de negre i després una fàbrica sencera d’escriptors professionals.

No aconseguí però mai que li concedissin el Nobel, aspiració aquesta que amb el pas dels anys es convertí en una frustració existencial immensa.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la