Aquesta setmana ens arriba el segon treball del director australià Greg McLien, que es va convertir en una promesa del gènere de terror després de debutar amb la inquietant i aterridora Wolf Creek. McLien retorna a Austràlia amb El Territorio de la Bestia, una monster movie que es va presentar en el darrer Festival de Sitges i que va arrencar els aplaudiments del públic i la crítica. La parella protagonista són Radha Mitchel, que la hem pogut veure a Melinda i Melinda, Pitch Black o Silent Hill, i Michael Vartan, protagonista d’Alias.

El film, basat en fets reals, ens explica la historia de Pete (Michale Vartan), un periodista americà que fa un reportatge sobre la industria turística al nord d’Australia. Allà s’unirà a un grup d’excursionistes i la seva guia Kate (Radha Mitchel), per realitzar un creuer per un riu. No hi ha cap novetat fins que, de cop i volta, el vaixell és atacat per un descomunal cocodril salvatge fent que es quedin varats al riu. Quan cau la nit, el grup es converteix en una presa fàcil per la bèstia i comença una ferotge lluita per la supervivència en un dels llocs més inhòspits de la terra mentre lluiten contra les inclemències del temps, ja que la marea de no deixa de pujar enfonsant el vaixell.

Un dels aspectes que Greg McLien treballa profundament, i que no s’acostuma a donar en films d’aquest estil, és la definició dels personatges. Des de la caracterització de la parella protagonista fins a la barreja de brutalitat i intel·ligència que mostra el cocodril, són del tot lloables i d’agrair. Ens trobarem la guia atractiva, el jove reporter, el gordet graciós, el típic covard, una nena amb la seva mare malalta i el típic que es fa el valent i que sabem com acabarà només començar la pel·lícula.

El que més preocupa en un film d’aquestes característiques és la versemblança del monstre en qüestió. En aquesta ocasió els efectes especials estan a l’altura, recolzat amb un us de la càmera formidable, donant vida a una bèstia del tot creïble, aterridora i d’una intel·ligència salvatge inesperada, que el transformen en el personatge protagonista del film.

McLien juga amb l’espectador com vol, el fa patir durant gairebé tot el film. Mostra un domini de la tensió i l’angoixa que et fa estar atent tota la pel·lícula perquè mai saps per on et sortirà. Tot i que és una història que ens pot semblar repetitiva i poc original, el resultat final del producte és molt interessant. La barreja perfecte entre terror, acció, tensió i de la magnifica direcció de Greg McLien, fan que aquesta sigui una bona oportunitat per veure una nova manera de fer cinema de terror dins d’un gènere massa trillat.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
Llepafilms.blogspot.com

És una nit com qualsevol altra a una estació de bombers de Barcelona. Una trucada d’una anciana en perill fa que un equip de bombers es desplaci al seu edifici acompanyats d’un equip de televisió que estan realitzant un reportatge. Fins aquí tot bé, però un cop a dins de l’edifici viuran un malson aterrador. Aquests és la sinopsis del darrer treball del tàndem Jaume Balagueró (Los sin nombre, Fragiles) i Paco Plaza (El segundo nombre, Romasanta), REC, film de terror televisiu que ha estat la triomfadora moral del darrer Festival de Sitges. Premis a la millor direcció, millor actriu per Manuela Velasco i d’altres premis paral·lels com el del públic o el de la crítica, a més d’un gran nombre de crits del públic durant els seus passes al Festival, la fan una clara candidata per anar a veure-la aquest cap de setmana.

Els directors, que ja van col·laborar junts en la cinta OT: la pel·lícula, han volgut fer un film de terror innovador i de caire personal gravant amb càmeres digitals d’alta definició i mòbils de nova generació. A més, han optat per no incloure cap banda sonora i poder donar més realisme a l’acció, fet que es veurà reforçat per la bona idea de gravar en temps real, sense el·lipsis, la durada de la pel·lícula és la mateixa que la dels fets. REC, que ha estat filmada pràcticament en secret, i de la qual han dut una campanya publicitària amb comptagotes per crear més expectació encara, és un film realment angoixant que us farà pujar l’adrenalina en més d’un moment.

Un servidor ja ha tingut la oportunitat de veure-la i us ben asseguro que estàs en tensió constant i en més d’una ocasió t’endus un bon ensurt. Una manera de filmar impecable, “zombies” al més pur estil 28 días despues, una intensitat nerviosa de 85 minuts de durada, són algunes de les claus del seu èxit.

Habemus remake

El passat 9 de novembre va arrancar el rodatge del seu remake americà per part de la filial de Sony Pictures, Screen Gems (El exorcismo de Emily Rose, Hostel i la saga Underworld) i Vertigo Films (The ring, El grito o The Grudge). Dirigida per John Erick Dowdle, i amb la participació del productor espanyol Juliol Fernàndez. Però no és l’única pel·lícula espanyola que comptarà amb un remake americà.

Els drets de El Orfanato, l’inprescidible film debut de J. A. Bayona, han estat comprats per la productora americana New Line Cinema i comptarà de nou amb la producció de Guillermo del Toro. El film de terror de Bayona, té molts números arribar a la gala dels Oscars i marxar amb alguna estatueta sota del braç, i no estic parlant només de la millor pel·lícula de parla no anglesa. Els que l’heu vist ja m’enteneu.

Los cronocrímenes, film amb el que debuta Nacho Vigalondo i que encara no troba distribuïdora a l’estat; la insulsa El rey de la Montaña, de Gonzalo López Gallego; o la interessant i matemàtica La habitació de Fermat, també comptaran amb noves adaptacions per part de la industria americana, cada cop més necessitada d’idees noves. Serem nosaltres la seva solució?

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Només un cop has recuperat les energies, desprès de llargues jornades de fins a set pel·lícules seguides, i haver recuperat les hores de son perdudes, un pot seure i valorar el que ha donat de si un festival com el de Sitges. Han estat prop de dues setmanes de cinema fantàstic, de terror i ciència ficció on hem vist pel·lícules per a tots el gustos.

El Palmarès oficial d’aquest Festival Internacional de Catalunya està encapçalat per la producció nord-americana-anglo-inidia The Fall, dirigida pel director de videoclips, i de films tan difícils de veure com La Celda, Tarsem Singh. The Fall és un film preciosista embolcallat d’una factura impecable que explica el viatge fantàstic per vint-i-sis països d’un grup d’herois. Com acostuma a passar sovint, poca gent apostava pel film de Tarsem per endur-se el premi a la millor pel·lícula. El que sí és cert, és que amb aquest premi, el Festival de Sitges recupera aquella funció que la va caracteritzar durant molt anys que ha estat la de descobrir petites joies cinematogràfiques per al públic.

Per una altra banda, l’altra triomfadora d’aquest festival ha estat el film de terror televisiu REC. El tàndem format per Jaume Balagueró i Paco Plaza s’han endut els premis a la millor direcció i el de millor actriu per Manuela Velasco. A banda d’altres premis paral·lels com el del públic i el de la crítica, molta gent considera que REC ha estat la vencedora moral d’aquest Festival i ha estat capaç de fer coincidir crítica i públic, que ja és molt. Cap a mitjans de novembre tindrem la oportunitat de veure aquest film de terror innovador i de caire personal, gravat amb càmeres digitals d’alta definició i mòbils de nova generació.

El que no s’acaba d’entendre és com li han pogut donar el premi al millor guió al darrer film de Park Chan Wook, I,m a Cyborg but its OK. La pel·lícula explica ni més ni menys la història d’una adolescent que es pensa que és un robot. Molt lluny de la brutal, asfixiant i galardonada Old Boy, el director Koreà ha passat pels festivals i certamens d’arreu del món amb més pena que gloria amb el seu film insuls i avorrit.

El japonés Takashie Miike no podia faltar a la cita anual amb el cinema fantàstic i ha presentat el seu “sushi-western” Sukiyaki Western Django amb la participació del gran Tarantino. Miike també s’ha endut el premi a la Millor Fotografia i al de Millor disseny de producció. Ja fora de concurs, Johnnie To ha presentat els seus darrers films: Mad Detective i el film fet a sis mans Triangle.

Els jurat també ha decidit entregar el premi de millor actor a Sam Rockwell, per Joshua (El hijo del mal) i el film de Katsuhiro Otomo, Mushishi, s’ha emportat el de Millors Efectes Especials i Millor Banda Sonora. La nota més gore i macabre l’han posat aquest any films com la francesa A l’interieur, guanyadora del Premi al Millor maquillatge, The frontiere o la esquizofrènica Bug.

El Gran Premi del Festival va ser per l’emblemàtic George A. Romero. El director de La noche de los muertos vivientes venia a presentar a Sitges Diary of the dead i es va endur una ovació per part del públic i de la crítica amb aquesta cinta de zombies en clau de documental que critica ferotgement la massificació i l’ús banal dels mitjans de comunicació.  No hem d’oblidar també que aquest any Sitges ha celebrat el 25 aniversari de Blade Runner amb la presència de Syd Mead (disseny de producció), Douglas Trumbull (efectes especials), i Rutger Hauer, que ha rebut el premi la Màquina del Temps.

Un any especialment made in Spain

El debutant J. A. Bayona ha estat l’encarregad d’obrir el Festival amb la seva opera prima El Orfanato. Film de terror melodramàtic i de suspens interpretat brillantment per Belen Rueda. En el seu primer cap de setmana, el film produït per Guillermo del Toro ha estat capaç de recaudar prop de 6 milions d’euros i ser la pel·lícula espanyola més vista d’aquest 2007. Aquest any, Sitges s’ha convertit en un gran aparador de la producció fantàstica espanyola, representada amb títols com la ja mencionada REC, l’esperada Los Cronocrímenes de Nacho Vigalondo, l’avorrida El rey de la Montanya de Gonzalo López-Gallego, Los justos de Manuel Carballo o la matemàticament interessant La habitación de Fermat.

La secció Premiere d’enguany anava carregada d’algunes sorpreses i també d’algun “bodriete”.  El film èpico-fantàscit Stardust, que significa el retorn a la gran pantalla de Michelle Pfeiffer, ha estat una de les sorpreses d’aquesta edició juntament amb l’esbojarrada Hot Fuzz (Arma Fatal) d’Edgar Wright (Parties Zombie) i interpretada pel carismàtic Simon Peg. El sanguinolent remake del clàssic de John Carpenter, Halloween, realitzat per Rob Zombie i el més nou de Woody Allen, Cassandra’s Dream, ha estat el més destacat de la secció Premiere d’enguany. També hem de destacar el darrer film de Brian de Palma, REDACTED, on de Palma fa una critica a la guerra de l’Irak amb un film colpidor que fa trontollar els codis ètics i cívics de la societat actual.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la