L’estiu de Tele 5 es resumeix de la següent manera, dos èxits rotunds: “Bea la más fea” i “Escenas de matrimonio”. De la primera ja parlarem un altre dia, però de la segona... Oh, de la segona! On anirem a parar!! En Moreno ha ressuscitat aquelles paròdies que tenien cabuda en el seu programa “Noche de fiesta”. Programa d’un nivell a la alçada d’aquestes “Matrimoniadas”, com es deien originàriament.

Us recordeu de les trucades del programa:

Presentador: ¡¡Le ha tocado 3.000€!!

Senyora: ¡Oh, muchas gracias!

Presentador: ¡Que afortunada!

Senyora: Bueno, la verdad es que quería un ordenador para mi hijo

Llavors apareixia la veu, omnipresent, d’en Moreno i li deia:

Moreno: ¡Pues, un ordenador para el chico!

Senyora: Que bién, como que está estudiando...

Moreno: ¿Que estudia el chaval?

Senyora: Arquitectura.

Moreno: Pues venga, una beca a EEUU pal nene.

Vinga home, només faltava que el fiqués a dissenyar les torres bessones de Nova York!

Tornant al tema que ens ocupa, “Escenas de matrimonio” són aquelles tres parelles de diferents edats que no tenen ni un mínim de gràcia (que tampoc es demanar massa). De fet, són conscients que no en fan, per això posen riures enllaunats (que de fet és sempre el mateix riure). Són d’aquells riures aprofitats d’alguna sèrie americana dels 90, segur! També han repescat a tres dels actors que ja hi sortien, es veu que estaven d’oferta 3x2. Els altres tres són d’aquells que han fet alguna cosa una mica coneguda però que no han acabat de triomfar, com, per exemple, la lletja de Las Virtudes (si es que l’altra se la pot considerar guapa, és clar).

De tota manera la jugada li ha sortit rodona a Tele 5: el programa té un audiència del 30% de share. Si, si, heu llegit bé el 30%, uns 4.200.000 de persones per molt increïble que us sembli. El més curiós és que a les comunitats on més triomfen són Astúries, Euskadi i Catalunya. Jo no me’n faig a la idea, tu!. A aquest pas tornaran Las Mamachicho i arrasaran!!!

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Si, si, si per fi arriba la pel·lícula de la família més famosa de la televisió. Hem hagut d’esperar vint anys i dinou temporades per veure el salt a la gran pantalla però el resultat és més que satisfactori. La por que tenia en principi és que al fer un llargmetratge es perdés tota la seva ironia i s’anés apagant a mida que passessin els minuts. Però no és així, veurem un Homer en estat pur, més Homer que mai amb un seguit de gags per minut que espanta. Crec que els seguidors més frikis de la sèrie, en els quals m’incloc, i els que no ho són tant s’ho passaran d’allò més bé. Ja des de la presentació de la 20th Century Fox, on apareix el primer gag, fins als títols de crèdit finals no parareu de riure.

Veurem com en Homer la pífia majestuosament. El matrimoni amb la Marge passarà per una gran crisi. En Bart coneixerà millor els Flanders fins al punt de preferir com a pare en Ned que en Homer. La Lisa trobarà el seu amor ideal en un noi irlandès i per últim la Maggie ens depararà una sorpresa final als títols de crèdit. A la pel·lícula apareixen tots els personatges que han aparegut a la sèrie, encara que sigui fent una aparició fugaç. També apareixeran personatges nous, destacables el president dels USA i boníssim el personatge del porc.

Vint anys en antena ininterromputs són molts anys, tenint en compte que Antena 3 repeteix els capítols començant de nou quan arriben al final. Veus un dels capítols, que ja has vist com 50 vegades, i segueixes rient com el primer dia tot i sabent el que passarà. Ningú ha pogut desbancar-los, molts han estat els intents per fer-ho des de les copies descarades de Padre de Familia o Padre made in USA a altres que han intentat superar la seva rebel·lia com South Park. El resultat ja el coneixem tots: tenim Simpsons per molts anys, sembla que la sèrie sense apartar-se’n dels seus principis està en constant evolució i això fa que estigui més fresca que mai. En Homer té alguna cosa que el fa especial, tot i ser molt desastre i desesperant a la vegada te l’acabes apreciant i ja forma part de les nostres vides. Ara no m’imaginaria una joventut sense els Simpsons, no se us fa difícil de concebre?

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Ha passat el pont de l’1 de maig, dic pont perquè alguns han pogut gaudir-ne. Els que ens hem hagut de quedar a treballar no ens ha quedat altre remei que seguir amb la rutina d’un dia qualsevol. Mentida! No ha estat possible per diferents motius. El principal que tots el teus col·legues han fotut el camp. Només et queda l’opció d’arribar a casa i encendre el televisor per veure, almenys, alguna sèrie que t’agradi. El problema és que et trobes que tot són reposicions o pel·lícules que hem vist un fotimer de vegades per televisió. El dilluns 30 no era festiu, per tant podrien seguir amb la programació normal, no? I ja no parlem del dimarts 1 de maig (el festiu) que l’únic programa que no era enllaunat era els noticiaris i el tipus del temps, que sempre és el més “pringat” de tots. En definitiva, que ja no et queda ni el trist consol de gaudir de la televisió.

Què coll… està passant? Els que no ens anem de pont no tenim dret a gaudir de la televisió? Ja estem farts que omplin la programació amb les sobres! Què passa que no fan la programació normal perquè els que s’han anat de pont no es perdin el capítol que tocava de la sèrie? Oh, pobrets, quin greu que em sap! Les televisions s’haurien d’assabentar que cap als anys 80 va aparèixer un aparell anomenat vídeo amb el que curiosament, enterint-se ja d’una vegada, podíem gravar qualsevol cosa de la televisió. Si això no fos suficient, hi ha el DVD gravador que a més de no perdre qualitat d’imatge, com feia el VHS, també et permet treure els anuncis, tu!. A més per rematar ara tenim Internet on, tranquils senyors de les televisions, les persones que han estat de festa trobaran penjat el capítol que s’han perdut en tan sols unes hores després de la seva emissió.

Si de veritat els importa tant l’audiència haurien de començar a preocupar-se pels que no se’n van de pont que són els que, al cap i a la fi, més mirem la televisió. O que es pensen que si me’n vaig a fora uns dies el primer que faré serà encendre el televisor?, aneu llestos companys!!!

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la