Efectivament, la carn de burro no és transparent. Només cal recordar les reaccions que va generar, fa uns dies, l’anunci de la societat La Xicoia de Sort, al Pallars Sobirà, de la preparació d’un estofat tradicional de carn d’ase per la seva trobada gastronòmica i el desig insinuat pels seus membres de tornar a veure a les carnisseries la carn de ruc.

No ens hauríem de sorprendre tant. Bàsicament perquè cultures tan properes a la nostra com l’algueresa o la sarda en general, la destinen, encara avui, a la cuina. Com els nostres veïns francesos hi destinen el poltre.

El més curiós de tota aquesta reacció és que la nostra restauració no ha dit ni piu. Ella que ha acceptat i fins i tot defensat la carn d’estruç o de cangur –i cal pensar que també els consumidors que la demanen en aquests establiments- sembla no haver-se assabentat del fet. Haurem d’esperar que la carn de cavall seca que els italians ja comercialitzen sense problemes o els embotits de ruc que l’illa mediterrània ja esmentada produeix, arribin a les nostres botigues d’exquisideses per començar a cantar-ne les excel·lències i donar beneficis als importadors en comptes dels productors.

Encara recordo no fa massa anys una carnisseria de cavall a tocar del mercat del meu poble nadiu, Vilanova i la Geltrú. I com, en els meus viatges a França, a casa d’un oncle exiliat per la guerra civil, la tieta em donava carn de cavall mentre em deia que allò era bo pels que, com jo aleshores, creixien.

Recordo això perquè potser ens queda una esperança per la carn de ruc català. Que la classe mèdica, en concret la dietètica, comenci a predicar les bondats de la carn d’ase. Entre altres la de tenir menys colesterol que la de porc. No deixarà de ser trist, però, que una carn antigament consumida a casa nostra–i no precisament la d’animals joves com els sacrificats a Sort- acabi "receptada pel seguro".

Encara resultarà que el veritable competidor del ruc català no és el brau d'Osborne sinó el porc ibèric.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

Aquest article forma part d'una iniciativa conjunta de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta