dilluns
08
setembre
Diari Maresme
Portada arrow Crítica arrow El teló d'Aquil·les arrow Estimat Pau Riba
Seccions
Portada
Notícies
Especial Eleccions 2007
Entrevistes
Cartes al director
Tira còmica
Editorial
Opinió
Ficcions
Crítica
Diari Maresme TV


Serveis
Agenda
El temps
Jocs
Passatemps
Classificats
Subscripcions
Pàgines Grogues
Llibres
Blocs
DM al teu web
Premi Blocs del Maresme


Estimat Pau Riba Imprimir email
16.02.07

Bé...fetes les presentacions entrem en matèria. Durant les passades festes nadalenques vaig anar al Teatreneu, i vaig veure una obra de teatre, al meu entendre, molt bona, molt interessant. Si parléssim en termes gastronòmics, vaig degustar un menú  exquisit!  De primer:  confitura èpica amb ciència ficció caramelitzada, de segon, nadales amb acompanyament d’instruments surrealistes, de postres, humor absurd amb una llagrimeta de sàtira,  i per veure: Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies. Pau Riba and the Mortimers: thank you! 

 Avui parlem d’ un artista total: escriptor, músic, periodista, actor, compositor, dissenyador etc...  Fem quatre pinzellades.  L’any 1948 va néixer a Palma de  Mallorca, de petit estiuejava a Cadaqués, va ser pare a Formentera i actualment viu a Tiana.  El seu avi era el poeta Carles Riba. No us ho creieu? Molt bé. Llegiu això i després en parlem: “que daurada que és la flor de l’orinada però que amarga si estàs sol sota els estels i clama al cel la flor trencada”.  Què? No? Sou insaciables! Vejam...: “si no hi ha firmament i al cel sols hi queda una estrella aquesta es converteix en sol”.  Que me’n dieu? Bonic, eh.

Durant els seus inicis va trucar a la porta dels Setze Jutges,  però la seva estranyesa no encaixava en la onda afrancesada del setzet. Amb d’altres il.lustres rebutjats, com Xesco Boix,  va fundar El Grup de Folk. Els Dylan, Seeger, Guthrie o la Joan Baez en varen ser les influències. Més coses... l’any 1978 va ser mogut. Va anar a Madrid a presentar l’espectacle Fènix. A la capital de l’estat encara recorden aquell català disfressat d’àguila,  que va recórrer la Gran Via a lloms d’un cavall blanc.  A l’estiu va organitzar una part de l’últim Canet Rock. La Nico, cantant de la Velvet Underground, va actuar-hi en solitari. En Pau la va captivar tant que estava decidida a emportar-se’l a New York per presentar-li a l’Andy Warhol. Estava convençuda que en sortiria una relació de mecenatge. No va poder ser...

Un artista que ha sabut reinventar-se quan anaven maldades es mereix un públic fidel que li permeti seguir engrandint la nostre cultura i els nostres cors.

Pau: amb artistes com tu, la cultura no s’atura.

Bibliografia: Pau Riba, de Magda Bonet. Ed, La Magrana.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

0 Comentaris >>
Escriure comentari
quote
bold
italicize
underline
strike
url
image
quote
quote
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley


Escriu els caràcters de la imatge

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com

busy
 
 
Go to top of page Go to top of page
 
Últimes notícies


Safrà Restaurant

Més llegit


Academia Triangle

| Portada | Notícies | Especial Eleccions 2007 | Entrevistes | Cartes al director | Tira còmica | Editorial | Opinió | Ficcions | Crítica | Diari Maresme TV |