|
Hola! Em dic Raül Moreno
Supervia i fa deu anys que aprenc el noble art de la interpretació dalt dels escenaris. Val a dir que crèixer en un entorn
familiar ple d’artistes ha sigut la meva escola -no la única però sí la millor.
A la familia existeix un precedent que
glorifica el nostre cognom artístic: la mezzo-soprano catalana Conxita Supervia. Va actuar als teatres més importants de tot
món i va aconseguir grans èxits amb
òperes com el barber de Sevilla o Carmen de Bizet. Estimada Conxita, escolta’ns des del més
enllà: “ la llavor que vas plantar la reguem puntualment; primavera, ¡mírala!, fes-la bella
eternament.”
Els meus pares provenen del renaixement: artesans, artistes i humanistes. Van fer un
salt en el temps per educar-nos a mi i a la meva germana. I… vés per on! Han aconseguit que apreciem l’art, que ens
interessem per la cultura, que desenvolupem el sentit del humor i que mirem el
món amb curiositat. La
Tatiana Supervia també és actriu, i de les bones. A casa
l’aburriment està perseguit. Ens encanta fer espectacles d’humor. La Peny, la nostre gata siamesa,
també actúa. Vam acordar amb l’
S.G.G.A.A.E, el Sindicat dels Gats i Gates Artistes de les Arts Escèniques, que
en la categoría de personatge secundàri
li corresponia un quilo de sardines per sessió;
sí ens fa la protagonista: salmó, beluga i Don Perignon.
Si els psicòlegs no ho recomanen… tranquils, ja ho faig jo: fer migmetratges de ciencia
ficció amb un alt contingut humorístic, és una teràpia molt beneficiosa per millorar
les relacions entre els membres de la familia. De què estem parlant? Parlem d’actuar! Parlem-ne.
Actuar: Seure a la gatzoneta dalt d’un trineu i
posar-te el cinturó de seguretat; treure
el frè de mà i lliscar pels raïls d’una muntanya russa deixan-te guiar per la
inèrcia de la gravetat amb un pensament
que et ronda: “dos i dos, cinc”.
Aquest és l’ofici amb el que em guanyo les garrofes:
a vegades el garrofer es mostra generós amb el veïnat de Sant Fruitós, a voltes,
però, arrelat a la platja de L’Estartit,
contempa el mat embadalit… Què es dirien?:
-El com és el què!
-El què?
-El com!!
-Com ara què?
-Com ara com!!!
Juguem amb el llenguatge!!! Enriquim-lo!!! Enriquim-nos!!!
Que tingueu una feliç lectura. Us esperem al teatre. Ja sabeu que els teatres
i els estómecs tenen una cosa en comú: s’han d’omplir.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
