|
Ara que estem en període de vacances i que les companyies low cost han fet possible que sortim pel món a fer el guiri a un preu més o menys raonable, una de les qüestions que es plantegen al organitzar el viatge és: cal perdre temps visitant museus?.
Com tot en aquesta vida, depèn. Però en general la resposta és SI. Encara que sigui El Increïble Museu dels Mitjons, s’ha d’anar. Els museus són una excel·lent manera de passar l’estona. També ho són els bars, és cert, però a la llarga un museu surt més barat i el fetge ho agraeix. A més, a l’hora d’avorrir als altres amb les teves vacances - donar enveja és un dels grans plaers de viatjar-, queda millor parlar dels museus que has vist que de les cerveses que t’ has empassat.
De totes maneres, fer el guiri no és raó per a no ser assenyat. Centrant-nos en el cas dels Museus Top Ten (tipus Louvre o Prado) que són els que més mandra donen, proposem unes poques recomanacions per que complir amb la visita obligatòria no es converteixi en un suplici.
1. Triar bé el dia. El millor és fer-lo en funció del temps: generalment els museus estan climatitzats així que si comença a ploure, si fa un fred que pela o una calor insuportable, és el dia perfecte per a visitar-los. Això sí, s’ha de tenir en compte que, com en tot lloc públic, mai encerten amb la temperatura, així que si fora neva, dintre farà falta una samarreta de tirants i si fa calor, serà necessari dur un suèter.
2. Atenció a la indumentària. En general es pot anar com un vulgui (excepte en els Museus Vaticans i llocs per l’estil, que veten minifaldilles i samarretes que deixin veure les espatlles... dóna per a molts comentaris però ho deixarem per a millor ocasió) però és important posar especial atenció al calçat. Els museus grans són MOLT grans i els pocs seients disponibles en les sales solen estar ocupats per senyores grosses amb els turmells tan inflats que sembla que vagin a explotar. Millor abandonar tota esperança d’asseure’s.
3. Informar-se. Sobre el que hi ha en el museu per a estalviar-se una mala estona. Un exemple: al Rijksmuseum d'Amsterdam es van fartar de que els preguntessin constantment per "La jove de la perla" i van optar per penjar un munt de pòsters del quadre en els quals posa: "estic en el museu Mauritshuis de L'Haia". Ser guiri ja converteix a la gent en susceptible de fer el ridícul, així que procurem evitar passar vergonya innecessàriament.
4. Organitzar-se: una vegada informats sobre a qué ens
enfrontem, triar un grapat d’objectius. Cada gran museu té les seves
joies i ni als que entenen una mica d’art se’ls ocorre provar de veure
tot el recinte en una sola visita. Així que el més assenyat és
centrar-se en quatre coses i a la resta, fer-li un cop d’ull de camí.
Total, si ens quedem amb ganes de més, gairebé sempre es pot tornar cap
a enrere. Cal fer-se amb un mapa del museu i muntar-se un itinerari.
5. No desesperar-se: la grandesa d’un quadre és directament
proporcional a la quantitat de gent apinyada davant. Per desgràcia, hi
ha obres molt grans en importància però molt petites en tamany així que
millor tenir paciència i anar avançant a poc a poc. Si a un no li
importa que li insultin en diversos idiomes, sempre es pot optar per la
clàssica postura de "colzes fora" i avançar amb decisió fins a primera
fila. Es corre el risc de ser convidat a abandonar la sala pel segurata
de torn (sempre hi ha un rondant aquest tipus de quadres) però almenys
s’haurà complert amb la missió.
6. Culturitzar-se. ja que estem, per què no intentar
aprendre una mica? Hi ha tres opcions: comprar la guia del museu (cara
i sovint malament escrita), comprar una audioguia (pràctic però imposa
el seu ritme i es corre el risc de confondre l’explicació d’una obra
amb una altra que estigui en una sala diferent) o localitzar un grup
amb guia i acoblar-se discretament (el millor, sempre que la visita
guiada sigui en un idioma que un entengui). En els museus d’art modern
es pot prescindir de tot això; segur que qualsevol cosa que un
s’inventi és perfectament vàlida.
7. Com mirar un quadre. Els grans dubtes: quanta estona cal mirar un quadre? el just i necessari. És a dir, fins que comencis a avorrir-te o la gent que t’acompanya hagi desaparegut. Què se suposa què cal mirar?
Ja és tard per a un curs accelerat d’Història de l’Art. Una opció és
mirar la roba que duia la gent i donar gràcies per haver nascut en el
segle XX i no haver de dur mirinyac. Què és el que estan mirant tots els altres?
Els altres també estan pensant quant temps han d’estar plantats com una
col perquè la gent pensi què tenen idea d’alguna cosa. No et deixis
enganyar pels que posen cara d’entesos.
8. No tocar res. És temptador, però als seguratas no els
fa cap gràcia i, a més corres el risc de trencar coses. Possiblement a
tu el quadre et sembla lleig però aquestes coses són més cares que un
pis en ple centre de la ciutat.
9. Evitar la botiga del museu. De debò, no val la pena
pagar deu euros per un imant de nevera amb la cara de la Mona Lisa. Hi
ha souvenirs del mateix mal gust i molt més barats fora. ´
10. Assegurar-se que ja es pot sortir: és a dir, si ha
parat de ploure o si ja han obert cuina en els restaurants. Si no és
així, sempre pots acostar-te al bar del museu i prendre’t una birra. És
car però… ets guiri! així que pots deixar-te estafar una mica en
benefici de la causa.
Una vegada fora, ja es pot anar de canyes amb la consciència tranquil·la. A que no fa tant mal?
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
