|
Roma només té dues línies de metro. Pot semblar ridícul,
tractant-se d’una gran capital, però és que poques ciutats han de sofrir els
inconvenients de ser la
Ciutat Eterna. La
Roma d’avui està construïda sobre la Roma d’ahir i quan s’excava
la primera hi ha moltes possibilitats de trobar-se amb les restes de la segona.
Quan això passa, s’ha de trucar a un arqueòleg, canviar les guies turístiques
i, naturalment, oblidar-se d’ampliar el suburbà.
Tot i així, el metro de Roma resulta d’allò més pràctic
pels visitants: pels 4€ que costa l’abonament d’un dia, qualsevol es pot atipar
de cultura sense haver d’entrar a cap museu. Que Roma en té, i són fantàstics,
però el millor museu de Roma és, indiscutiblement, la pròpia Roma.
Prenent com punt de partida la parada de Termini –
l’única on s’uneixen les dues línies de metro- es pot triar el menú cultural
que vingui de gust. Per visitar la Roma Clàssica, la ruta B ofereix les parades de
Colosseo i Circo Massimo. Fent una passejada des de la primera fins a la segona
(i ignorant olímpicament allò de que la línia recta es la distància més curta
entre dos punts: és necessari fer una volta bastant gran) es pot veure: el
Coliseu, l’arc de Constantí, els fòrums romans, la columna trajana… Acostar-se fins a Teatre de Marcel i
fent parada, de camí, a la Plaça
del Capitoli, que va dissenyar Miquel Àngel i està presidida per una estàtua de
Marc Aureli. Més enllà del Teatre, els temples de Portunus i Hèrcules, La Boca della Verità (que es
troba a la portalada de Santa Maria in Cosmedin) i, finalment, l’esplanada que
en el seu dia va ocupar el Circ Màxim.
Si les pedres avorreixen, es pot visitar la Roma Papal, baixant a
les parades de Cipro o la d’Ottaviano de la Línia A, que deixen molt a prop del Vaticà. Allà
es pot admirar la Plaça
de Sant Pere, envoltada per la columnata de Bernini, l’obelisc egipci (jo
tampoc tinc gaire clar què pinta allà, però d’obeliscs
que van espoliar als egipcis, Roma està plena) i la Basílica, en la que van
ficar mà, entre altres, Bramante, Miquel Àngel (que va construir la cúpula) i
el mateix Bernini. Entrar a l’església és gratis, és clar; només s’ha de passar
un detector de metalls i complir les normes d’indumentària: ni minifaldilles,
ni pantalons curts, ni tirants. Dins, una vegada s’ha superat el malestar que
provoquen les enormes proporcions del temple, es pot admirar la preciosa Pietat
de Miquel Àngel, les relíquies de Sant Pere, el baldaquí de Bernini i els
esforços dels paios de seguretat per que no facis servir el flash a les fotos
ni et fiquis a les capelles on s’està fent missa.
Si les esglésies no fan mandra, Barberini – també a la
línia A- deixa molt a prop d’una esglésies més petites i boniques del Barroc:
la de San Carlino alle Quattre Fontane, situada a la cruïlla de les Quatre
Fonts. La va dissenyar Borromini i és famosa per la seva complicada planta,
pensada per a solucionar la falta d’espai. Si es vol comparar, en el mateix
carrer (avinguda del Quirinale) es troba, a més dels edificis del govern, San
Andrea del Quirinale de Bernini (ell i Borromini eren enemics
irreconciliables), també petita, també amb una planta original (en aquest cas,
el·líptica) però molt més recarregada de marbre i coses daurades que la
senzilla San Carlino. Altra església important i amb metro – Vittorio
Emmanuelle, de la línia A o Cavour, de la línia B- és Santa Maria Maggiore,
molt antiga i bonica.
Si es prefereix la Roma civil a la religiosa, des de Flaminio (línia
A), es pot donar un cop d’ull el Palau Borghese (on està la galeria del mateix
nom), i visitar la Plaça
del Popolo, amb l’inevitable obelisc, i els jardins del Pincio. L’estació
següent, Spagna deixa a la famosa plaça, on es pot seure a descansar en
l’escalinata i admirar la font de la
Barca, obra de, com no, Bernini i el seu pare. Bernini va
deixar Roma plena de fonts que són, també, obres mestres de l’escultura:
baixant a Barberini, en la mateixa plaça, està la del Tritó, per exemple. Les
millors, però estan a la Navona,
un antic circ romà convertit en plaça. Cap metro deixa a prop, però val la pena
donar-se una passejada per veure-la.
Si un no s’ha cansat i vol estar segur de que un dia
veurà totes les coses que Roma ofereix i a les que encara no acosta el metro,
pot baixar a Spagna o Barberini i caminar fins a la Fontana di Trevi, on
llençant una moneda el destí et promet que tornaràs a la ciutat museu.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
