|
Aquest dos mil sis acaba amb una pèrdua que fa
mal. Massa mal. Cesc, el grandíssim dibuixant i pintor ens ha deixat. Aquest
artista en majúscules, a través dels seus dibuixos i pintures, va lluitar
contra les injustícies i els abusos de poder a través de l’humor més intel·ligent.
L’humor que lluita, que fa pensar i que no et deixa indiferent.
Als seus dibuixos, on els homes patien per no
entendre del tot el món en el que vivien, es podia veure la seva inacabable tendresa.
De fet, qui hem tingut el privilegi de parlar amb ell algun cop, ens oblidàvem
que teníem davant a un veritable geni. Cesc, sempre tenia aquella veu suau,
tranquil·la, pausada, i sincera. Si t’interessava la seva obra, i li
preguntaves per ella, feia veure que es sorprenia. Humilitat, la humilitat que
els genis de veritat tenen com a eina de treball i de vida.
Avui no he pogut parar de mirar el dibuix que
tinc al passadís del piset on visc. És una litografia anomenada “Pes”. Tot
negre, amb una taca vermella com si fos sang, atrapen a uns personatges amb
cares de dolor. És el dolor de no poder
parlar mai més amb un senyor així. El Diari Maresme el volia entrevistar per
una exposició que havia fet a Teià. Era, com sempre, una excusa més per a apropar-se
a la intel·ligència d’un gentelman, al humorista gràfic català, al pintor que
s’havia amagat en l’ofici d’il·lustrador.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
