dissabte
05
juliol
Diari Maresme
Portada arrow Crítica arrow Literària arrow El dia de l'ós
Seccions
Portada
Notícies
Especial Eleccions 2007
Entrevistes
Cartes al director
Tira còmica
Editorial
Opinió
Ficcions
Crítica
Diari Maresme TV


Serveis
Agenda
El temps
Jocs
Passatemps
Classificats
Subscripcions
Pàgines Grogues
Llibres
Blocs


El dia de l'ós Imprimir email
15.10.07

dia_osEl dia de l'ós
Joan Lluís Lluís
La Magrana de butxaca
110 pag.

Aquesta setmana en que la cultura catalana amb els seus escriptors, editors, agents literaris, comercials i polítics són més notícia arran de la fira a Alemanya espero que aquests últims, els polítics, no s’oblidin que hi ha vida després de Frankfurt, que hi ha hagut i que esperem que hi hagi per molts anys. Com a mostra d’aquesta vida he triat per comentar la reedició en butxaca de la novel·la del 2004 de Joan Lluís Lluís, “El dia de l’ós”.

Narrada en tercera persona i estructurada en setze capítols la novel·la ens exposa la vida d’un dona que ha de tornar al seu poble arran del suïcidi de la seva mare. Un dels encerts de la novel·la està en el joc que es dona entre creences, ignorància i por. Aquestes creences són les que van portar als vilatans a expulsar la protagonista, Bernadette, per mantenir relacions amb una altre dona. És molt interessant endinsar-se en el personatge quan aquest ha de tornar a enfrontar-se amb aquells que la van expulsar. Situada en un poble muntanyenc de la Cerdanya, dominat pels francesos i que ha mig oblidat el català, la novel·la posa de manifest com la por i la ignorància condueixen a la brutalitat. De tal manera que presenciem com els vilatans són capaços de comprovar si Bernadette és verge (ja que les relacions amb les dones per ells no conten) per així constatar que no es pot complir una llegenda que diu que una verge i un ós els alliberarà del domini Francés.

El retrat que Joan Lluís Lluís fa d’aquest poble rural va més enllà, però, de el joc entre creences i ignorància i apel·la a la necessitat de fixar la identitat de les persones individualment i com a poble, i la por per reconèixer o acceptar aquesta identitat. En aquest sentit és Bernadette l’única que pot parlar català i són els vilatans els que es veuen alleugerats quan assumeixen que la profecia no s’ha de complir, continuant, d’aquesta forma, sota el domini Francés. El que és interessant no és la tria d’una llengua o una altre, si no la necessitat de no deixar que la por i la ignorància ens impedeixin accedir a nosaltres mateixos.

per Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

0 Comentaris >>
Escriure comentari
quote
bold
italicize
underline
strike
url
image
quote
quote
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley
Smiley


Escriu els caràcters de la imatge

Nota: Si vols que surti la teva imatge junt el comentari, has de registrar-te a Gravatar.com

busy
 
 
Go to top of page Go to top of page
 
Últimes notícies


Safrà Restaurant

Més llegit


Academia Triangle

| Portada | Notícies | Especial Eleccions 2007 | Entrevistes | Cartes al director | Tira còmica | Editorial | Opinió | Ficcions | Crítica | Diari Maresme TV |