|
El fotògraf calellenc Quim Fàbregas ha obtingut diversos premis
importants en alguns concursos fotogràfics de prestigi. Des de fa anys,
la seva professió l'ha dut a fer viatges per arreu del món,
especialment a l'Àfrica, on ha pres moltes de les seves millors
fotografies. A finals de l'any passat, Fàbregas va publicar el seu
llibre "Miradas africanas", una obra fruit de sis anys de treball. Part
dels beneficis per la venda del llibre els ha destinat al projecte que
desenvolupa l'Associació Moussa Molo a l'Àfrica.
 A què es dedica professionalment?
Sóc fotògraf.
I què li agrada més de la seva feina?
Poder conèixer altres cultures i conèixer la seva gent
I menys?
La falta de financiació de projectes per a fotògrafs i artistes.
Però la seva afecció, en realitat, és...
Part de la meva passió.
Com a persona, com es definiria?
Intento ser la persona més humil del món i treballadora.
Llibre, pel·lícula i música preferida?
Lectura, llegeixo el mínim encara que en els projectes que faig
m'informo. Ara mateix, estic llegint llibres sobre nens autistes ja que
estic elaborant un treball fotogràfic sobre aquest tema. Pel·lícules,
em decanto per la part social com Marius i Janet o Amelie; i música,
melòdica i relaxada.
L'esport que li agrada més és...
Futbol i Bàsquet.
Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
No sé, no contesto.
I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
No vull pensar-hi i potser no m'hi vull trobar. Simplement, actualment m'agradaria no tenir deutes.
Un fet històric que l'hagi impressionat especialment?
Per temps recents, la guerra dels Balcans, la guerra d'Iraq i els atemptats a NY i Madrid.
Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
M'he fixat tota la vida amb en Juli, el meu germà.
En una amistat què és el que valora més?
La sinceritat.
I en una parella?
El respecte i l'amor.
Per què li agrada viure al Maresme?
Per la tranquil·litat que correspon viure en un poble.
I què hi troba a faltar?
Activitats culturals com exposicions de tot tipus d'art.
Quins projectes tens entre mans?
Actualment
estic treballant força a Xile fent projectes humanitaris. Estic
elaborant un treball sobre una Casa Hogar de malalts terminals i una
fundació que es dedica als nens autistes. Realment, són treballs durs
però amb moltes satisfaccions. El problema és el fet econòmic ja que em
prou feines es guanya diners i no hi ha sponsors o patrocinadors per
fer exposicions o llibres, cosa que fa que tingui molta inestabilitat;
potser, algun dia hauré de deixar de fer aquesta feina. Espero que es
giri la truita.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
