|
Avui parlem amb el fotògraf Vicens Tomàs.
Aquest malgratenc, un apassionat del món de la imatge, és un gran aficionat al
reportatge gràfic. Des de l’any 1977, forma part de la Redacció i de l’apartat
fotogràfic de la revista “Som-hi” de Malgrat. A Vicens Tomàs li agrada la
feina, no li agrada no fer res, i sempre cerca algun projecte per realitzar i
compartir.
 A què es dedica professionalment?
Sóc fotògraf i m’agrada tot el que té relació
amb la fotografia.
I què li agrada més de la seva feina?
Molts aspectes; m’agrada el reportatge de fets
socials, el seguiment d’activitats o vivències de persones i oficis. També és
una feina molt gratificant perquè has de aconseguir que a qui li fas les fotografies
es reconegui com és i que es vegi interessant. Aleshores, quan aconsegueixes el
resultats i ho veus amb la seva expressió, és molt gratificant.
I menys?
Del treball no sabria què dir-te, però sí em
sap greu que hi ha persones que donen poca importància a les fotografies. El
fet que avui, amb el sistema digital, es puguin realitzar i emmagatzemar tantes
imatges, fa que es valori menys. Penso que s’hauria de saber seleccionar i
arxivar les fotografies realment extres. Fa uns anys va succeir el mateix amb
el vídeo. Es filmaven hores de pel·lícula de vídeo i aleshores la gent li va
agafar fòbia mirar un reportatge que mai s’acabava.
Però la seva afecció, en realitat, és...
De sempre, la meva afició ha estat el
reportatge gràfic. Vaig començar l’any 1975 a la revista "Canigó" a nivell
de Països Catalans, després al diari "Avui" i altres mitjans, però
des de l’any 1977 estic a la redacció i a l’apartat de fotografia de la revista
de Malgrat "Som-hi".
També, m’agrada anar a caminar per la
muntanya.
Com a persona, com es definiria?
Això ho saben més els que ens coneixen perquè
un en té una perspectiva que no és objectiva. M’agrada la feina, no m’agrada no
fer res, i sempre cerco algun projecte per realitzar i compartir.
Llibre, pel·lícula i música preferida?
No sóc massa de llegir llibres, però un de
molta acció és “Territorio Comanche” de Pérez Reverter. La pel·lícula “El Gran
Dictador” de Charles Chaplin. També “Mary Popyns”, quan les meves filles eren
petites la havíem mirat moltes vegades... La música depèn del moment, Raimon,
Ovidi Montllor, Llach, Miles Davis, Carlos Cano i molt de Jazz.
L’esport que li agrada més és...
He practicat tenis taula, squash i frontó.
Si tingués poder polític, què seria el primer
que canviaria?
Les despeses innecessàries i invertir aquest
capital en les persones més necessitades de prop i, de mica en mica, anar
obrint fins arribar a arreu.
I si fos milionari, en què es gastaria els
diners?
Sempre he pensat que les persones que ens
guanyem la vida, que tenim un lloc per viure, som milionàries en vida.
Aleshores, més que gastar els diners en coses que només serveixen per tenir
més, valdria la pena invertir-los en aspectes que ens fessin sentir, més que en
tenir, com per exemple la solidaritat. No podem esperar a ser milionaris per
ajudar.
Un fet històric que l’hagi impressionat
especialment?
L’holocaust de la Segona Guerra
Mundial. Quan vaig fer un reportatge fotogràfic a Mathausen vaig quedar molt
impressionat de tot el que va succeir en els camps d’extermini. No m’explico
com les persones, en ocasions, poden arribar a ser tant malignes. Un de
positiu, quan va entrar la democràcia al nostre país, les primeres eleccions
municipals, la efervescència social i cultural d’aquells moments d’il·lusió...
que ara costa a trobar...
Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Sempre m’ha agradat la lluita i la persona del
“Che” i tots els herois i heroïnes anònimes que hi ha arreu del món ajudant a
la gent necessitada.
En una amistat, què és el que valora més?
Un dia vaig llegir una definició que em va
agradar: “Amic és el que ho sap tot de tu i malgrat tot t’estima”.
I en una parella?
Que el donar i estimar et faci content, que no
sigui cap obligació.
Per què li agrada viure al Maresme?
Uf ... per tantes coses! jo en sóc un enamorat.
A Malgrat en concret tenim el Pla de Grau que és una gran riquesa natural.
Tenim el mar, tenim la muntanya, tenim el delta de la Tordera, estem a tocar de
moltes poblacions que entre la seva gent s’han enllaçat a través de les
generacions... i moltes coses més...
I què
hi troba a faltar?
Que tinguéssim un mitja de comunicació
important per saber més de les activitats que s’hi fan. Ja sé que el vostre
Diari del Maresme és un mitja comarcal; penso que seria més fàcil d’arribar a
tothom en format de revista periòdica, com ja havia existit “Reporter”.
Quins projectes té per endavant?
Bé, ara estem amb el projecte de Pallassos
sense Fronteres nascut arran de l’exposició del Circ Cric. El mes d’octubre,
vaig a New York a realitzar un reportatge al Científic de Calella Carles
Cordón-Cardó a la
Universitat de Columbia. El mes de desembre, estrenaré un
reportatge en format DVD sobre el Pla de Grau de Malgrat. Es tracta de prop de
40 entrevistes a persones que treballen al camp, on ens expliquen com és la
seva vida, els seus records, les cançons que cantaven, els renecs, refranys,
etc. Quan es concreti l’estrena ja us farem arribar una nota de premsa.
 per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
