|
 “Mari necessita relacionar-se amb nens d'un col·legi ordinari per a poder superar els problemes de parla que pateix”
Mari i Rosi són dues nenes boniques, de
cabells llisos y amb mirada tendra i dolça. Les dues juguen com qualsevol nena
de la seva edat. Però Mari, desgraciadament, durant una operació a vida o mort,
va patir, per falta d’oxigen, una hipoxia cerebral que fa que tingui
dificultats en la parla.
Les dues nenes, amb la seva mare d’acollida,
vivien a Cerdanyola, on totes dues anaven al mateix col·legi. Com a tots els
col·legis que ho necessiten, el col·legi de Cerdanyola disposa d’un
fisioterapeuta i un logopeda per atendre
adequadament a nens amb deficiències lleus com la de Mari. Fa poc han arribat per a
viure una nova vida a Pineda de Mar, i s’han trobat amb que el col·legi que havien
de compartir les dues germanes, el CEIP Pineda, no està suficientment preparat
per a donar l’educació que Mari, i
qualsevol nen amb aquestes dificultats, necessita.
Ana Gomiz, la mare d’acollida de les dues nenes, em rep a la porta de
casa seva. Dins, angoixada però amb fortalesa, m’explica l’infern que estan
patint des de que van arribar. Queixes, cartes a polítics i educadors. Res
sembla suficient. Tot són murs infranquejables. Ningú els fa cas. Però ella
està disposada a lluitar per a que Mari creixi en un col·legi ordinari, que és
el que el seu psicopedagog personal recomana per a l’evolució òptima de la nena
d’ulls grans i brillants. De moment, dos dies a la setmana, Mari es queda a
casa mentre la seva germana va al col·legi.
-Vosaltres sou nous a Pineda, no?
Sí, jo vaig arribar el dia 6 de març per a fer
les preinscripcions de les nenes al col·legi CEIP Pineda. Però Mari, té una
petita minusvalidesa. Llavors la directora del col·legi ens va dir que ens
avisarien de l’EAP ( Equips
d'Assessorament i orientació Psicopedagògica).
-Llavors us truquen i...
Sí, ens truquen per a fer un dictamen a Mari.
Li fan un test. Abans, ja havíem tingut problemes amb l’EAP a Cerdanyola, quan
un psicopedagog va diagnosticar a Mari un retràs mental sever. I la nena el que
té és que, durant una operació coronària anomenada tetrologia defallot, al
faltar-li oxigen al cervell, va patir una hipoxia cerebral. Però n’hi ha de
molts tipus. Hi ha gent que pateix una paràlisis cerebral, però hi ha també del
tipus 1, que és quan et quedes amb una petita deficiència.
-Però Mari a Cerdanyola, d’on veniu, anava a un
col·legi ordinari, no?
Sí, sí. Tenia la seva tutora, la logopeda i el
fisioterapeuta. Però tot al centre ordinari.
-I a Pineda no pot anar al col·legi amb la
resta de nens.
Segons la directora, no. Només pot anar els
dilluns, els dimarts i els divendres. Però té que anar dos dies a la setmana a
un centre com l’ “Horitzó”, amb nens amb problemes psíquics molt més greus.
Mari necessita relacionar-se amb gent de la seva edat, a un centre ordinari,
perquè necessita estímul constant.
-Per què no pot anar al CEIP Pineda, llavors?
Perquè no li posen un logopeda i un
fisioterapeuta. Per llei, ho han de fer, però com que és un col·legi de pas,
fins a que no es construeixi el nou...
-I, a partir d’aquí, on aneu a reclamar els
vostres drets?
Anem a parlar amb el director general dels
Serveis Territorials, el senyor Camil Fortuna. Ens diu que l’únic que pot fer
ell és respectar l’opinió dels professionals.
-Però vosaltres heu cercat una segona opinió
d’altres psicopedagogs, no?
Sí, és clar. Però com diuen que és un
psicopedagog privat... I l’administració, fins aquí tres mesos, no volen fer altres
proves.
-O sigui, segons la vostra opinió, l’avaluació
que li fan fer a Mari a Pineda és incorrecte.
Sí, sí. Totalment. La nena arriba nova a un
lloc, espantada, i en cinc minuts la psicopedagoga creu que es tracta d’un cas
sever. Però no consulta ni historial mèdic, ni fa una reunió prèvia amb els
pares d’acollida, ni demana noves proves.
-Com és possible que en cinc minuts tingui un
diagnòstic?
Perquè simplement es va preocupar de trucar al
primer psicopedagog, al de Cerdanyola, i no va voler “perdre” més temps en el
tema. Va signar el mateix dictamen. Sense voler fer un nou diagnòstic. Nosaltres
el que volem és que es facin noves proves, amb un nou psicopedagogeg. Mari pot
estar, i de fet ha estat, en un col·legi ordinari. És el que la nena necessita
per al seu correcte desenvolupament.
-Llavors us reuniu amb l’alcalde de Pineda.
Sí, ens diu que vol saber què ha passat. Que ell
ens pot ajudar amb material, però que no té competències amb Ensenyament. Bé,
que no pot fer res, en realitat.
-El primer dilluns i el primer dimarts Mari va
al col·legi amb Rosi, la seva germana. Però arriba el primer dimecres, que és
quan, suposadament, obliguen a anar a Mari a un centre especial. Què passa quan
et presentes a l’escola amb les dues nenes?
Deixen entrar a Rosi, però no a Mari. Ens
esperen a la porta la directora, el conserge, la cap d’estudis i
l’administradora. Truco a la policia, i la policia diu que no pot fer res. Un
altre dia sense poder anar al col·legi les nenes. Les porto a l’anterior
col·legi, a Cerdanyola. I no ens posen cap problema.
-Per tant, el problema simplement és que no
hi ha logopeda ni fisioterapeuta, no?
Exacte. És un problema de diners, com sempre.
No volen posar dos treballadors més per a una nena, quan, per llei, hi tenim
dret. Per no gastar aquests diners, volen que la nena vagi a un centre amb nens
amb problemes psíquics molt més greus. Qui surt perjudicada, naturalment, és
Mari, que necessita relacionar-se amb nens d’un col·legi ordinari per a poder
superar els problemes de parla que pateix.
-Avui, com està el tema?
Doncs que Mari va al col·legi només els
dilluns, els dimarts i els divendres. Dimecres i dijous no pot anar-hi.
per
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
| Comentaris >> |
 |
 |
